dissabte, 15 de setembre del 2012

DE VISTABELLA A LA ESTRELLA

Avui he pujat a Vistabella. Ja fa temps que no rodava pel pla i m'han vingut molts records de masos, assegadors i emprius, però sobretot de converses amb masovers i pastors contant-nos històries, anècdotes i contalles de temps passats, o no tan. Però sobretot no m'he pogut treure del cap a Federico i Raquel del Mas de Peris per l'amabilitat que sempre ens mostraren i les moltes coses que vam aprendre d'ells, moltes més de les que van dir o contar.

La ruta de hui és senzilla, es tracta de seguir la ruta proposada per l'ajuntament de Vistabella en un fullet editat a l'efecte. Anem a la Estrella pel camí de Mosquerola, desviant-nos per travessar els Bustals fins el mas de Cambra, i passant a ponent del mas baixar al Montlleó per la Fontana resseguir el riu a la Estrella. La tornada és pel camí tradiconal, pujant pel barranc dels Cirers i travessant el pla fins el trenta deu. Des d'ací hem abandonat el camí proposat al fullet per arribar a Vistabella seguint el GR-7 pel camí de Sant Bertomeu (o de Culla).
Carrers de Vistabella.

Eixim de Vistabella pel camí de Mosqueruela baixant cap a les Serradiques i passant per un peiró.
Vistabella des del Peiró.

El camí es troba formigonat i passa entre bancals voltats de paret fins que assoleix el fons del barranc dels Serrans, que ressegueix fins arribar al pla a l'altura de les Caputxeres, on travessa la carretera del Pla, seguint recte cap a la Venta.
Camí de Mosqueruela.

Es travessa tot el pla, deixant el Pla amunt al sud, i al fons Penyagolosa, i a la dreta i al nord el Pla avall, amb el Picaio de Vilafranca al fons. Finalment s'arriba a la Venta on abandonem el camí de Mosqueruela que continua cap al pont i les Calçades, i girem a la dreta per una pista, que abandonem de seguida per continuar a l'esquerra remuntant un assegador.
La Venta.

L'itinerari de l'Estrella, que és el que seguim està marcat amb uns punts rojos, mentre que l'itinerari del Pont està marcat amb punts blaus. L'itinerari del Pont es bifurca a la Venta on, un ramal continua recte pel camí de Mosqueruela, mentre que l'altre continua fins al mas de Lunes i roda per  la Noguera per baixar al Pont. Així fins al mas de Lunes ens acompanyaran les marques blaves i roges.
Pujant pel Carreró dels Caus. El Pla Amunt i Penyagolosa al fons.

Pugem pel carreró dels Caus, ample assegador amb parets a banda i banda que el delimiten, i que serà la tònica d'esta primera part del camí que travessa la partida dels Bustals. Pujant cap a la Lloma cal girar-se enrere de tant en tant per disfrutar de les magnífiques vistes del Pla Amunt i de Penyagolosa.
El camí enllaça amb una pista que puja pel Carreró Ample cap al mas de la Lloma. Nosaltres la seguim un tros fins que l'abandonem per un nou assegador que gira a la dreta i aboca a un curiós encreuament d'assagadors on es troben cinc camins. Cal estar atents a les marques per agafar el camí correcte, i no perdre-les de vista fins que baixem a buscar un carril fet pels cotxes que passa per l'assegador.
Assegador als Bustals.

Fins ací hem anat per assegadors que s'obrin pas entre camps tancats, coberts de carrasques i algun ginebre, deixant a l'esquerra el mas de la Lloma i a la dreta el mas de Toni.
Arribem a un ample empriu, per on passa la pista que puja al mas de Peris, i el travessem al recte buscant el mas de Lunes, per la vora del qual s'agafa l'assegador del Bovalar, per on hem de seguir el camí.
Assegador del Bovalar.

Arribem per ací a la pista de l'Estrella just davant del mas de Rosca, i enfilem a l'esquerra per l'Eriçal de Rosca, que com bé indica el nom es troba pelat i cobert d'eriços o coixinets de monja.
Seguim per la pista amunt fins que ens desviem a la dreta, just a sota del mas de Cambra, seguint el Carreró del Corso per un camí ample que al final esdevé senda i ve a passar entre el Tossal del mas de Leandro i el del mas de Folc.
Carreró del Corso.

El camí deixa enrere el terreny pelat que volta el mas de cambra i s'endinsa en un bosquet de carrasques esclarides, que deixen pas a savines i ginebres cap a la part alta dels tossals. Però només traspondre el collet entre els tossals canvia de sobte i ens trobem sota un magnífic pinar de pi negre que s'esten per tota l'ombria del mas de Cambra.
Pinar del mas de Cambra.

El camí baixa, entapissat de pinotxa, a buscar el prat de Martí (que deixa a la dreta), i des d'ací gira a llevant per enllaçar amb una pista que passa per la Fontana de Dalt, voltada d'uns magnífics exemplars de pi negre amb heura.
Fontana de Dalt.

La font es troba eixuta, com tantes altres al final d'este estiu tan llarg i sec.
Poc després de la font retrobem la pista de l'Estrella que seguim avall, passant pels horts de la Fontana, ara perduts però on creixen amb força un seguit d'arbres que busquen l'humitat dels sòls gresosos que afloren a l'ombria.
Menjant mores als Horts de la Fontana, ara coberts d'esbarzers.

Després de deixar el mas del Tormegal a la dreta el camí baixa cap a les foies del Tormegal, on gira entre antics bancals enclotats ara coberts d'un pinar amb boix, que ací comença a aparèixer amb freqüència.
Un poc més avall, quan a la nostra esquerra s'obri el tall del Barranco del Mallo (o del Majo) abandonem l'ampla pista i agafem un camí més estret a l'esquerra que baixa cap al riu. Just abans de creuar-lo agafem una senda ampla, oberta entre el romer que ací trobem per primera vegada, que segueix riu avall, cap a l'Estrella.
Riu Montlleó.

Es tracta del camí de Mosqueruela a la Estrella, abalisat de blanc i groc, i que cada darrer diumenge de maig ressegueixen els romeus de Mosqueruela per visitar la verge de l'Estrella. Retornant pel mateix camí l'endemà dilluns.
Passem a la vora de la fuente del Medio, amb un bassi picat a la mateixa vessant del riu, i tornem a eixir a la Pista, ja ben aprop de l'Estrella.
Només ens queda travessar el riu per un ample gual formigonat i arribar al cementeri on s'enllaça amb la pista, asfaltada ací, que baixa des de la carretera de Mosqueruela.
La Estrella.

Deixant enrere el cementeri, una capelleta i una creu, arribem a la placeta de l'Estrella (o la Villeta com l'anomenen a Mosqueruela) amb una gran morera al centre.
Just esta arriben a fer nit els membres del Club de Muntanya de Vistabella i trobem una parella que sembla que ha anat per temes d'intendència, a més de Sinforosa i Martin, els únics habitadors del poble.
Els saludem i, com que ja hem vist el poble altres vegades i no volem destorbar, preguntem per un lloc fresc per esmorzar i també on agafar aigua. Ens indiquen que als llavadors trobarem les dos coses, així que desfem uns pocs dels nostres passos i fem un mos a l'ombra dels llavadors.
Esmorzar-dinar als llavadors.

Després de refer-nos continuem el camí de retorn, passant una vella palanca d'obra, que segurament va substituir ja fa temps la més antiga de fusta, i encetant la pujada dels artigons cap al mirador del Puntal de l'Estrella.
Senda de pujada, l'Estrella al fons.

La senda puja entre pins i carrasques resseguint el vell camí de pujada al pla, ben traçat i empedrat, tot i que algun curt tram s'ha perdut.
Arribats quasi dalt enllacem amb una pista que seguim a l'esquerra i que passa pel mirador natural del Puntal de l'Estrella, des d'on fem una darrera mirada a la vall del Montlleó, per enfilar pista amunt el barranc del Cirer.
Vall del riu Montlleó a ponent de l'Estrella.

La pista va buscant el barranc i s'aboca per dins en un curt i dur tros formigonat. Després de passar-lo els pins comencen a deixar pas a les carrasques i la pendent es suavitza fins que arribem a un ample pas que ens condueix al pla de Vistabella.
Penyagolosa des del Pla d'Avall.

Deixem un mas nou a la dreta i algun altre mas vell a la vora del camí, que ara torna a discorrer entre parets de pedra seca, fins que arribem al Quinyó.
El Quinyó és una zona plana on desemboca la rambla del Pla. Sembla ser que antigament quan plovia més es formava una llacuna temporal, hui en dia l'engolidor que hi ha al mig s'engul tota l'aigua de manera que no es forma la llacuna. És aquesta la part més baixa del pla de Vistabella i el lloc per on desapareix l'aigua del polié de Vistabella per a reaparèixer als ullals de vora el riu Montlleó.
Travessant el pla.

Continuem camí per la pista oberta a l'antic camí i assegador, fins que travessem la carretera del Pla a l'altura del Trenta-deu, just on hi ha una nova bassa per recollir aigua per a les raberes.
Seguim per un assegador paral·lel a la carretera fins que agafem un camí perpendicular que travessa el pla fins la Rambla i, seguint-la, anem a enllaçar amb el GR-7, que discorre pel camí de Culla, just a sota del Mas Vell.
GR-7 pujant al mas Vell.

Ací tornem a agafar una senda sota les carrasques qeu puja per passar vora el mas Vell i el Mas de Mossén Juan on, es transforma en pista.
Passem per les Navades, deixant a la dreta la font de la Randera i els bancals, encara treballats, que l'envolten, i seguim recte quan la pista de les Navades gira cap al mas de les Roques, continuant pel vell camí empedrat que ens acosta a Vistabella.
Camí de Culla. Les Navades al fons.

Quan transponem la Creveta ja tenim el poble a la vista i només ens queda una darrera pujada per entrar a Vistabella per les Eres de Troia.
Vistabella des de la Creveta.

Només ens queda refrescar-nos assentats davant d'una taula, rememorant el camí fet i moltes altres coses fetes i per fer.


Ací el track:



Powered by Wikiloc
I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

coll del vidre - vall d'usera - vistabella
mosqueruela - l'alforí


Més informació:

2 comentaris:

  1. Hola Xavier,

    Molt interessant aquesta ruta! Gràcies!
    També la variant del Pont romà per anar a La Estrella està molt bé. Ens porta del pont romà a la Fuente del Prado, el Mas Blanco i finalment per el camí de la rogativa de Mosqueruela fins la Estrella.

    ResponElimina
  2. Hola Jordi:
    Eixa variant no la conec, la guardaré a l'apartat de rutes pendents (que és molt més gran que el de rutes realitzades).

    ResponElimina