D'ARTESA A SUERA. CAMINANT PER L'ALTRA SERRA D'ESPADÀ

Hui el dia s'ha alçat núvol i humit així que tocava buscar una ruta per a dies d'aigua, una d'eixes que no solem fer amb molta pista i poca senda i, fins i tot, camins asfaltats. Són estes les rutes que deixem per als dies de pluja. Per les pistes és pot anar bé amb paraigües i només ens banya l'aigua que cau del cel i no la que està a les plantes de la vora del camí (com ocorre a les sendes estretes), i si trobem asfalt tan si val, no ens enfanguem i tampoc dona massa pena a l'estar banyat.
De tota manera el primer que hem fet abans d'eixir de casa és mirar les previsions del model d'alta resolució Hirlam d'Aemet i el radar per saber on havia de ploure menys les properes hores i així decidir-nos pel lloc on anar.
Al final ens hem acostat a Artesa per fer camí a Suera per Xiclà i Cantallops retornant pel camí vell de Suera a Onda, tot ell pista.

Les previsions sembla que han encertat perquè encara que hem eixit de casa plovent a Artesa no ha plogut quasi. De tota manera ens equipem per a l'aigua i eixim pel carrer del Calvari, seguint el SL-CV-106 que torna a Onda des d'Artesa.
Deixem el Calvari mig enrunat a la dreta, dalt del poble i passem per dalt de les últimes cases encaminant-nos cap al dipòsit d'aigua d'Onda i des d'ací seguim per dalt d'una llometa per un camí traçat sobre un antic assegador. Els camps treballats s'alternen amb els erms i amb algunes casetes de camp formant un paisatge humanitzat que serà la tònica dominant en bona part del recorregut.

Calvari d'Artesa.

Arribem així a un encremament on abandonem el SL que continua cap a Onda i girem a l'esquerra seguint el camí de Tales a Onda, per on ve el Sender Local.
A la nostra dreta s'alçen els tossals de Sala, coberts de pinar, i a l'esquerra deixem l'Arquet, on els pins van guanyant-li terreny als camps de cultiu.
Arribem a un nou encreuament i seguim recte travessant la ratlla d'Onda i Tales per on també puja un assegador i el camí ens aboca a l'asfaltat camí de Xiclà (que ací també segueix un vell assegador).
Hem deixat enrere els camps treballats i els vessants de les muntanyes estan cobertes de pinar que creix als antics bancals.

Camí asfaltat al Pantà i a Xiclà.

El camí asfaltat remunta el barranc de Xiclà deixant a la dreta el Pantà, on es va fer un abocador, ara ple i cobert de terra, fins on arriba l'asfalt. A partir d'ací el camí continua de terra vorejant les faldes del Tossal Negre.

Camí de Tales a Fanzara a Xiclà.

Un poc més avant deixem a l'esquerra una ramaderia de bous braus, que té diverses instal·lacions disperses al llarg del barranc i ens passen uns quants cotxes que van a la ramaderia. És quasi tot el trànsit del camí.
Passada la ramaderia el barranc s'obri en un ample pla on conflueixen els termes de Tales, Onda i Fanzara. Ací el pinar perd terreny davant els bancals treballats o deixats ermar de fa poc, i també trobem algunes casetes noves.

Velles oliveres a Xiclà.

El camí aboca a un altre que passa perpendicularment en un encreuament on hi  ha un pal amb la senyalització a Onda i a la font de Xiclà, cap on hem d'anar. Per ací passa el PR-CV-161 entre Suera i Onda.
Seguim a l'esquerra cap a la font seguint ara el camí que va a la font de Xiclà que coincideix, en part, amb el camí de Suera a Fanzara i segueix per la ratlla de terme. Just ací se'ns acaba la sort i es posa a ploure encara que de manera més bé fina, així que cal treure els paraigües i apretar el pas.
Deixem a la dreta una pista que puja a la font de la Basseta, a la carretera vella d'Ayódar, passant per la font de Fanzara i arribem així a la clotada on està la font de Xiclà.

Camí de la font de Xiclà.

La font de Xiclà es troba a la capçalera del barranquet del mateix nom, adosada a una bassa que regula l'aigua per al reg d'un parell de grans bancals que es troben a la part de baix i que estan plantats de tarongers. A les vores del barranc a més trobem bancals de secà treballats i fins i tot alguna caseta vella però ben conservada i encara en ús. El racó sembla transportar-nos a un altre temps quan encara hi havien bancals treballats, temps que a la resta de la serra només es conserva a la memòria dels més vells doncs els bancals cada vegada sovintegen menys.

Font de Xiclà.

 Continuem pel camí carreter en part picat a la pedra que ens duu a la font. La font de Xiclà naix just a sota de la senda i vora una gran bassa de reg. Ací a més acaba el camí carreter i continua un camí de ferradura que segueix cap a la carretera de Tales, camí que també és assegador.
Per sort la senda és ampla i neta i la vegetació no molesta per anar amb paraigües.

Senda al camí vell d'Ayódar a Onda.

 Conforme pugem sentim el soroll d'unes motos. Ja l'havíem sentit abans però més lluny. Ara però sembla que les tenim a tocar i conforme pugem per la senda es troben més prop fins que arribem on estan un parell de motos provant de passar per les pedres banyades. Han caigut ja un parell de vegades, se'ls han ofegat i tenen problemes per a posar-les novament en marxa. Els avancem i els desitgem bona sort.
Quan encara no hem fet molts metres aconsegueixen posar-les en marxa i els deixem passar. Per sort per a ells el camí és planer i de seguida dona pas a una pista que en uns metres puja a la carretera.

Motos per la senda.

 Seguint el mateix camí que les motos arribem a la carretera vella d'Ayódar, traçada per damunt del camí vell que pujava d'Onda a Ayódar. Ací el PR i nosaltres seguim un bell tros per carretera fins als Simons.

Camí vell d'Ayódar a Onda, ara carretera.

La carretera però no es fa pesada i tampoc perillosa ja que no trobem cap vehicle en tot el trajecte.
Aprofitem el no haver de mirar on posem els peus per no esvarar per a posar els ulls en els paratges que acabem de passar, així passem per dalt la font de Xiclà i veiem allí baix la clotada de Xiclà tancada a la dreta pel Tossal Negre i a l'esquerra per la Loma de los Cuernos. Al fons es veu el Baladrar i la Solsida on destaca el terrer que volien convertir en abocador.
Tota la gran partida per on anem es coneix com a Cantallops i les antigues descripcions estenen el topònim fins a les serres properes.

Els Simons amb la Loma los Cuernos al fons.

Arribem a una pista a l'esquerra per on continuem i deixem a la dreta els Simons, una comalada plantada d'oliveres i alguna garrofera que conforma la capçalera del barranc de la Pedrera.
Conforme baixem els bancals cultivats es fan més escassos i quan arribem al barranc desapareixen.

Pista de Cantallops.

Només travessar-lo deixem la pista i seguim a l'esquerra el vell camí de ferradura que anava de Suera a Fanzara que passa per l'altra banda del barranc.
Baixem seguint el camí i passem per algunes zones de rocam, on la pedra calcària aflora a la superfície i en algunes d'elles es veuen uns estranys esglaons a l'estrat. Sembla que de per ací es van traure les pedres per a fer l'església. El barranc que deixem a la dreta té el significatiu nom de la Pedrera.

Camí de Fanzara.

Anem deixant el barranc de la Pedrera a l'esquerra i ens encaminem cap al collet de Cantallops i quan el sol fa ullades entre els núvols torna a posar-se a ploure. Tornem a treure paraigües i continuem camí cap al collet mentre plou i fa sol.

Pujant al collet de Cantallops.

El pinar es fa més espés al coll, i només deixa una franja enmig per on corre la senda.
Al coll deixem a la dreta una senda menys xafada que puja cap a la Penya de Marco i el trasponem baixant per l'altre costat. Encara no hem fet gran tros que se'ns apareix davant nostre el poble de Suera amb els núvols agafats als cims de la Serra darrere seu.

Suera des del collet de Cantalobos.

Seguim baixant i al passar un llis de roca deixem a l'esquerra una senda enfitada que pel corral de Garcia baixa al camí vell d'Onda a l'altura de les Hortes. Nosaltres però seguim cap a Suera que ja veiem ben aprop.

Suera i el Castell.

Baixem el darrer tros entre parets, i és que el camí que portem també és assegador, fins que finalment girem a la dreta per dalt les hortes que hi ha a les dos bandes del riu.
El camí aboca a una caseta on volen coloms. Estem a la Teuleria. A partir d'ací continua una ampla pista. Nosaltres la seguim un tros però la deixem per baixar a l'esquerra passant per la vora d'unes cases des d'on el camí baixa a travessar el riu Sec i puja cap al poble.
Passem per la vora de la bassa del molí del Figasso i baixem entre les hortes de Baix del Pont per a pujar de l'altra banda per una ombrívola senda que acaba a la carretera.

Pujada a Suera des del riu.

Travessem la carretera per entrar al poble pel raval de la Font. Des d'ací pugem cap a la plaça però no hi arribem. S'ha tornat a posar a ploure i apretem el pas baixant pel Raval a buscar el camí vell d'Onda.

El Raval.

Eixim de Suera i trobem una caseta de les que es feien  per a resguardar-se de la pluja esperant l'autobús i entrem per esperar que torne a parar l'aigua i, al cap de poc, deixa de ploure i sembla que vol eixir el sol.
Seguim doncs travessant la carretera i enfilant al recte pel vell camí d'Onda que ja no deixarem fins a Artesa.

Camí vell d'Onda.

El camí passa per l'Esgolador, i les Hortes i deixant a l'esquerra el molí de Manuela, quasi totalment enrunat.
Tot este tram el camí està formigonat i ja ens va bé per no enfangar-nos massa, així que apretem el pas fins que trobem una bifurcació. Ací seguim recte deixant a la dreta el camí que, per la Cavallera, se'n va a Tales.

Caminant entre parets pel vell camí d'Onda a Suera.

Ací el camí passa entre parets de vells bancals abandonats. També deixem enrere algunes casetes rodades amb tanques de ferro que contrasten amb el paisatge que els envolta.
Després de passar una trinxera que s'obri a un collet el paisatge s'humanitza. Comencen a aparèixer horts de tarongers i bancals de secà, així com casetes d'estiueig per les vores del camí.

Camí d'Onda a la Frontera.

Passem ara per la Frontera, i al pla s'estenen els horts cap a Tales. Al fons tenim com a referència el Montí que ens acompanyarà fins al final de la ruta.
Arribem a unes casetes i el camí més fressat segueix a la dreta. Nosaltres seguim recte i baixem a travessar el barranc de la Pedrera pujant per l'altra banda per on passa el camí vell de Tales a Fanzara.

El Montí.

A partir d'ací anem vorejant les finques de tarongers que s'estenen per la Carbonària, amb el Montí al fons fins que arribem a la carretera vella d'Ayódar. Uns metres més avant deixem a la dreta el camí asfaltat a Xiclà, per on hem passat al començar la ruta i ja només hem de seguir la carretera per arribar a Artesa d'on ja veiem al fons el campanar.

Carretera vella d'Ayódar.

Però encara farem la ruta més entretinguda perquè per no xafar asfalt i mirant d'evitar la carretera de Tales, sempre amb molt de trànsit i sense vorera, quan veiem a l'esquerra una senda molt xafada que puja, la seguim amunt, amb l'esperança que ens porte al poble.

Senda a la ratlla d'Onda.

La senda ens porta fins a uns estables de cavalls i seguint un poc més avant arribem a l'encreuament per on hem passat, just per on passa l'assegador de la Ratlla d'Onda.
Des d'ací ja és camí conegut i refem els nostres passos trobant altra volta el sender local que seguim cap a la bassa d'aigua i el calvari d'Artesa fins a retornar al poble.

Entrant a Tales pel Calvari.

Ja només ens queda visitar el bar del poble per a concloure la ruta.


Ací està el track:



I ací un altre track que comparteix part del traçat:
suera - camí de fanzara

Més informació:

• Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
• Ajuntament de Suera
• (1866) Itinerario descriptivo militar de España. Tomo IV Cataluña y Valencia Ed. Depósito de la Guerra accessible a la web <http://books.google.es/books?id=pzpdcArH1wgC&hl=es&source=gbs_similarbooks>
• Cartoweb
• Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web
• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló. Ed. Antinea