dissabte, 20 de setembre del 2014

ENTRE VILLAMALUR I AYÓDAR: EL CASTILLEJO I RECA

Des de ja fa uns anys comencem el curs senderista a Villamalur. Aprofitant que són festes toca fer una ruta curta, un esmorzar llarg i després anar a vore la prova de vaques a la una.
Com que la ruta és presenta fàcil i amb menjar inclòs hui hem fet el ple, fins a dotze senderistes ens hem aplegat entre habituals i esporàdics, alguns atrets per l'esmorzar. Però la ruta de hui ha estat un poc més llarga que altres vegades i l'esmorzar tothom ens l'hem guanyat.


Hem eixit des del poble cap a la rambla, baixant per la pista de Torralba que segueix, més o menys, el vell camí de Torralba. Seguim el PR-CV-276 que no abandonarem pràcticament en tot el matí.
Conforme baixem passem per l'ombria de la Cabeza l'Horca on els xops ja comencen a pintar de color anunciant la proximitat de la tardor, encara que pot ser és més per la seca que patim que pel fred que encara tardarà en arribar.
Xops vora el cementeri.
Passem per davant del cementeri i arribem a la fuente el Prado on trobem el GR-36 que continua seguint el vell camí de Torralba. Recte continua el camí de Pavías i Matet pel barranco Berniches i el Collado.
Retallem seguint la traça del vell camí, prou perduda, que puja per davant de la font fins a la nova pista, i continuem pel GR pista amunt passant vore les runes del corral del Mesillo abans d'abandonar altra vegada la pista que puja fent molta més volta que el camí.
Ayódar des del camino de Torralba.
Travessem un pinar jove, com la majoria dels que passarem al llarg de la jornada, fruit de la repoblació natural després de l'incendi de fa vint anys.

Camino de Torralba.
Seguint la senda que encara conserva trams empedrats i magníficament traçats tot i què fa dècades que no té cap manteniment anem guanyant altura ràpidament fins que arribem al collado de la Sierpe. 
Arribant a la Sierpe.
Ací retrobem la pista que no seguim, i ací també és on se separen el GR i el PR. Nosaltres pensem continuar pel PR però abans i aprofitant un track de Jvicent provem de pujar al Castillejo a vore les trinxeres que, segons conten al poble, són de les millors conservades.
Gràcies al track ens fem avant per seguir un senderol no massa net però prou clar (llevat d'un parell de llocs on cal estar atent). La senda sembla netejada de fa uns anys però molt poc fressada i algun arrap ens enduem.
Senda al Castillejo.
L'últim tram de pujada està traçat al recte i és l'únic punt tècnicament difícil del recorregut, però és imprescindible pujar-hi per arribar al cim del Castillejo des d'on hi ha unes vistes immillorables del Pinar i el barranco de la Fuente Ramón que baixa des de Torralba a Ayódar.
Trinxeres al Castillejo.
Dalt del Castillejo trobem algunes trinxeres, no moltes comparades amb el Cabezo, però molt ben conservades. Pot ser hi ha moltes més amagades entre la malea però caldria temps per a trobar-les (i més per a netejar-les) així que després de vore les que tenim més aprop iniciem la baixada, no menys difícil que la pujada.
El Castillejo.
Retornem a la Sierpe i reprenem el PR que segueix una pista que baixa per l'esquerra cap a la Fuente Ramón passant per la falda del Pinar que deixem a l'esquerra.
Ací el pinar deixa pas a carrasques i roures que creixen esponerosos als barrancs més ombrívols.
Pista a la Fuente Ramón.
Arribem un punt on cal desviar-se a la dreta, per un tram de senda que travessa el pinar en diagonal per a buscar un collet on hi ha un rodal de pinar madur que va escapar del foc. Des d'ací pujava directe la senda de la Sierpe al coll, ara perduda, i és llàstima que no se recuperara per al traçat del PR.
Senda al Tajuelo.
Passat el collet baixem per un alcornocaret a enllaçar amb el camino del Tajuelo, que circula paral·lel però per dalt del barranco de la Fuente Ramón, que tenim més avall i per on passa una moderna pista. De l'altra banda del barranc passa el camino de Torralba, en part proper a la nova carretera.
Travessem el barranco del Tajuelo i continuem de pujada fins que assolim un nou collet. Ací hi ha un forcall de sendes. Continuem per l'esquerra cap a la fuente la Peña mentre que recte puja una senda a la pista de Cherri que baixa des de la Sierpe a la Viña Alta.
Camino del Tajuelo pel Rebollo.
Continuem fent camí i deixem enrere el rodal de sureres, seguint el camí que manté l'altura fent voltes per salvar els reguers i barrancs que baixen cap al barranco de la Fuente Ramón. Passem pel Rebollo abans d'assolir un nou collet que travessa un rellomet que baixa des del Vizcaino Alto.
Un poc més avant passem un nou collet on s'alça el corral del Enebro. Encara passem per la vora d'un parell de corrals més abans d'arribar a la fuente la Peña que fa honor al nom naixent d'entre una penya.
Ayódar des de la Fuente la Peña.
Continuem pel camí, que ací es coneix més per la fuente la Peña i ja veiem al fons Ayódar als peus del castell.
La senda baixa a trobar el camino de la Fuente Ramón (o de Villaleva, partida ja al terme de Torralba) just on hi ha uns altres vells corrals i és que és este un lloc on conflueixen cinc assegadors diferents.
De l'altra banda del barranc hi ha una batuda, per sort no estan caçant d'esta banda perquè ens tocaria fer una volta gran, per desgràcia no tenim manera de saber amb antelació on es faran les batudes tot i que conselleria sí ho sap. Solo que hui ens acompanya i que és caçador de senglar ens comenta que ha sentit parlar d'una web per a publicar on es fan les batudes, però no en tenim més informació, i estaria d'allò més bé per a facilitar el compartir aficions a la muntanya, que és prou gran per a tots; caçadors i senderistes.
Continuant per la pista avall arribem als corrals de la Viña Alta on el PR es bifurca. Per l'esquerra i travessant la Viña Alta (ara tot olivars) continua el camí cap a Ayódar, Per la dreta continuem de retorn a Villamalur pel vell camí que uneix les dos poblacions.
Pista de Cherri / Camino de Villamalur.
El primer tram transcorre per la vora del barranco del Vizcaino, però de seguida abandonem el barranc i la pista, trencant a l'esquerra seguint el vell camí que conserva encara molts trams empedrats.
El camí puja sota el pinar fins a travessar un collet entre dos tossalets. Entrem ara a la partida del Balsón.
Camino de Villamalur pel Balsón.
Continuem per la falda d'un tossal deixant a sota un dels barrancs que baixa cap a la rambla de Villamalur passats els estrets. Un poc més avant retrobem la pista i la travessem deixant a l'esquerra entre el pinar les runes del Corral del Balsón de Arriba.
Enfilem l'últim tram de pujada vorejant la falda del Alto del Collado de Ayódar (o de Villamalur depén del punt de vista).
Collado de Ayódar o del Corral del Alto del Collado Villamalur.
Passem el coll i davant nostre apareix Villamalur però encara cal baixar a travessar la rambla.
Comencem la llarga baixada deixant a la dreta l'Alto del Collado, el de Cherri i al final el Castillejo.
Baixant a la rambla. Davant queda el Castillejo.
La senda baixa deixant a l'esquerra el barranco Royo, i gira a la dreta buscant la rambla on arriba després de passar vora un bancal d'oliveres i continua per la pista que hi arriba.
Travessem la rambla pel Puente, tot i què ara no existeix el pont que li dona el nom.
Seguim  per la vora de la rambla un tros i deixem la pista per a encetar la pujada final a Villamalur per la Umbría del Cornequico.
Remuntant l'Umbría del Cornequico.
Remuntant per l'ombria arribem al camí formigonat que fa la volta l'Ermita, tossal que queda a la vora del poble.
Seguim pel camí formigonat que encara ens reserva una darrera rampa abans d'entrar al poble.
Entrant a Villamalur.
La pujada final ha estat dura i el grup, més nombrós que altres vegades s'ha anat fragmentant però al final ens reunim tots davant la taula de l'esmorzar al bar, i és que hui ens l'hem guanyat tots.
L'esmorzar.
I per a continuar amb la tradició després de l'esmorzar ens acostem a la plaça a vore les vaques, això sí des de darrere de la barrera.
Prova de vaques.


Ací està el track:


Ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
la Lastra des de Villamalur
Pujada a la Santa des de Villamalur
de Fuentes de Ayódar a Villamalur
d'Ayódar a Villamalur per la rambla

Més informació:
  • Llop Goterris, Xavier 30 rutes a peu per la serra d'Espadà accessible a la web
  • Cartoweb
  • (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
  • (1909) Minuta del MTN de Ayódar IGN
  • (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Ayódar. Generalitat Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada