dissabte, 31 de desembre del 2011

CAP DE CREUS

Ruta pel magnífic entorn del Cap de Creus seguint l'itinerari 15 dels itineraris proposats pel Parc Natural del Cap de Creus.
Cap de Creus des de Portlligat.

Des del Far del Cap de Creus on hi ha un centre d'informació i una exposició sobre la peculiar geologia del Cap de Creus ens dirigim cap a l'est, seguint en tot moment les xapes rodones amb fletxes que indiquen el recorregut.
Es convenient seguir-les perquè en molts llocs el camí no està gens clar tot i que no hi ha massa possibilitats de perdre's.
Baixem des del far i seguim per un sender que es perd entre el rocam. La vegetació s'adapta a la roca i creix als rodals on troba un sòl més apropiat però el que domina és la roca, el gris i negre dels esquistos i el taronja i rosat dels pegmatites que, com assenyalen les guies, és l'únic lloc de la península i un dels pocs del món on afloren a la superfície.
Far.

Aquesta combinació tan peculiar fan del paisatge del Cap de Creus una cosa única i especial.
Seguim baixant atents de no confondre'ns amb altres corriols o seguir camins equivocats per les roques fins arribar a la Cova de l'Infern, obertura que connecta amb la mar de fora.
Cova de l'Infern.

Remuntem per dalt la cova i ja ens trobem amb la Punta de Cap de Creus, l'extrem més oriental de la península ibèrica, que forma un tossalet que s'endinsa a la mar apuntant a l'illa de la Massa d'Or.
Per als pescadors empordanesos este és el punt que separa la mar d'Amunt, al nord del cap de la mar d'Avall, al sud. La primera molt més oberta a la tramuntana que tantes vegades bufa.
Camí de la punta del cap de Creus.

Passem a tocar de les cales Ferriols de dalt i de baix, a banda i banda del Cap i ens trobem les marques blanques i roges del GR-11 que acaba (o comença) ací el seu recorregut pels Pirineus, just on estos se n'entren dins la mar.
GR-11.

Les seguim uns metres per abandonar-les seguidament per resseguir la costa de Sa Claveguera, braç de mar que separa l'Illa de s'encalladora.
Sa claveguera i s'illa de s'encalladora.

El GR s'enfila directe cap al far i la ruta curta pel cap de Creus el segueix (no molt ben indicada). Seguirem però la llarga per un paisatge dominat per la pedra amb un rocam foradat per l'erosió del vent i la mar amb formes capritxoses. Ens trobem algun pas complicat on fins i tot ens tocarà posar les mans però no hi ha cap perill de caure a l'aigua.
Remuntem una valleta  que separa el tossal del far del de la Claveguera on hi havia un far bastit per rodar la pel·lícula "El far de la fi del món" i en veritat sembla que ens trobem a la fi del món.
Seguim un camí més ample, obert per construir el far i ara pràcticament desaparegut, però que fa de més bon passar.
Arribem així a la Cala Culip que separa el cap de Creus del Pla de Tudela on hi havia un club nàutic, ara derruït i restaurat el paisatge original.
Cala Culip.

Des d'ací retornem cap al far pujant a la carretera d'accés a pocs metres del far.
El dia ha estat fabulós, sense vent, calorós i clar amb unes bones vistes de la mar d'Amunt fins les muntanyes que tanquen el golf de Lleó pel Nord, i fins el cap Norfeu i el Montgrí pel sud. Cap a l'interior contrasten les nevades muntanyes del Canigó i Bastiments.
Si hem fet gana podem prendre alguna cosa al restaurant del Cap de Creus i si ens hem quedat en ganes de caminar més podem fer una volta pel paratge de Tudela, just a la vora del cap de Creus.


Ací està el track de la ruta:


Powered by Wikiloc


Més informació:

  • Cap de Creus. Parc Natural  Ed. Alpina, 2007
  • Itineraris del Parc Natural del Cap de Creus
  • VV.AA. GR-11 Senda Pirenaica Ed. PRAMES, 2008



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada