dissabte, 17 de desembre del 2011

D'HERBESET AL REGATXOL I TORNADA PEL BARRANC DE LA MINA

Hui tocava acompanyar a Pablo a fer un nou vèrtex geodèsic i com que va canviar la data de pujar al Regatxol per a què jo poguera anar, tot i estar tocat de la cama allí que hem anat.
Així que a les sis del matí han passat Manuel Carlos i Pablo i els tres hem fet camí fins a Herbeset a pujar un dels vèrtex més al nord del país.
Hem arribat a Herbeset a punta d'un dia ventós i fred. Les basses estaven gelades i el vent bufava fort així que de seguida hem fet camí per entrar en calor ben abrigats.
Travessant la carretera de Castell de Cabres. Herbeset al fons.

Hem eixit per la carretera però només arribar a l'encreuament amb la carretera de Castell de Cabres l'hem abandonada seguint recte per una senda poc xafada que baixa al Barranc de la Serraplana. Baixem entre carrasques i algun pi a trobar l'ample fondal per on passa el barranc i pugem per l'altra vessant, pels Pinars de Serraplana, per un sender mig perdut que s'obri pas per un reguer que baixa per la pinada.
Seguint el sender, no sempre evident i perdedor, arribem al capdamunt de la serra que separa el mas de Serraplana del de Llorenç i, després de passar una portera, seguim un camí que corre perpendicular a la nostra marxa pel llom de la serra.
Eixint el sol als Castellots.

Mentre anem per l'ample llom dels Castellots el sol va eixint davant nostre, però el fort vent que ens bufa pel costat esquerre s'enduu la calor del sol. Les poques basses que trobem són gelades i el terra també ho està.
Seguim caminant voltats de ginebres i alguns pins per una llarga banda on s'han tallat pot ser per fer de tallafocs. Contrasta vivament amb el pinar que s'estén per l'altra banda de la tanca, baixant fins al mas de Serraplana.
Abandonem el camí per seguir un sender poc fressat després de passar una portera tan ben tancada que decidim passar per dalt, menys costós que obrir-la.
Passant la portera.

El sender voreja un capollet pel nord fins que arriba a un camí més ample que s'endinsa en un pinar barrejat de roures ja a la Serra del Regatxol.
La pista s'acaba i continuem per una senda difusa que faldeja per la solana, passa un collet i traspon a l'ombria del Regatxol, ací la deixem i ataquem el cim, ja ben prop, pujant al recte.
El cim del Regatxol destaca, pelat, enmig dels boscos que s'estenen per totes bandes, i així ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes. Des d'ací s'albira la mar cap a l'est i la vall de l'Ebre al nord. Tenim a la vista el Turmell, el Tossal Gros, el Palos, el tossal de la Nevera, la Mola dels Fusters, la Mola d'Ares, Penyagolosa, el tossal d'en Folc, la Creu del Gelat i el Carrascal. Tots ells vèrtex geodèsics que Pablo ja ha pujat.
Prigó de Sant Pere i Santa Bàrbara.

Allí mateix està també el prigó de Sant Pere i Santa Bàrbara amb unes flors seques de la primavera passada on provem d'arrecerar-nos, mínimament, del vent.
Vèrtex geodèsic del Regatxol.

Les fotos de rigor i poca cosa més doncs el vent no ens convida a estar-nos molt de temps. Baixem cap al mas del Regatxol, a l'est, però al primer collet agafem una pista al nord a buscar la carretera.
L'abandonem al següent collet, on baixa la senda que hem abandonat per pujar al cim, i des d'ací baixem a buscar la carretera seguint un fondal fresc on creixen els cirerers de pastor i corners. Arribats a la carretera mirem de trobar un lloc per eixir del tancat per a les vaques on estem i el trobem arrapant-nos a unes penyes on no cal la tanca.
Passada la carretera continuem baixant vora una bassa d'incendis i on brolla l'aigua en èpoques humides. El terra està ocupat per herbes altes format un prat que davalla suaument fins un barranquís que recull l'aigua que s'escola dels prats.
Prats.

Passem a l'altra banda, més eixuta i per on, en teoria, discorre el camí de la rogativa de Vallibona a Penarroja ja que no trobem traces de camí. Seguim el barranquís que fa cap al barranc de la Mina, i per este, avall, seguint els corriols oberts per les vaques.
Passem un enforcall de barrancs que conformen un ample i pla fondal en terres del mas de la Guinyardera on, els vells bancals han deixat pas a pradells separats per bardisses de cirerers de pastor, aranyons i rosers bords i on s'han arrecerat les vaques fugint del vent.
Vaques a la Guinyardera.

Eixim del fondal seguint el barranc i passem una portera per seguir un sender un poc més evident que s'endinsa al pinar. El nostre camí discorre sempre per la vora del barranc i sota un espès pinar de pi negre, de troncs rectes i blanquinosos. Arribem així a la vora d'una pista on trobem una nova portera que botem entrant així al pinar d'Herbeset, propietat de l'ajuntament. Seguim ara una pista oberta els anys setanta per a l'explotació forestal paral·lela al barranc i que, travessant el barranc, deixa pas a un bosc de carrasques dins el terme del mas de Gabino.
Continuem el camí fins arribar al barranc de la Guinyardera on, al mateix llit del barranc fem una parada per esmorzar. El vent no bufa tan fort dins el barranc i ens permet parar a menjar sense patir fred i llevar-nos els guants i els gorros.
Camí de la Serra de Canals.

Després de l'esmorzar cal separar-se. La meua cama no està en condicions de fer la volta sencera. Manuel Carlos i Pablo remunten el carrascar de la Serra de Canals camí dels Castellets seguint el camí de la rogativa de Vallibona. Jo recule un poc i baixe per un alter entre els dos barrancs, travessant el barranc de la Mina en una zona realment espectacular. Puge per l'altra vessant i, baixant entre cingles al final d'una ampla pista.
Barranc de la Mina.

La vista de tot el barranc de la Mina és impressionant, i el racó realment bonic amb una bona quantitat de grèvols que creixen sota els pins.
Barranc de la Guinyardera.

La pista que continua és ampla i bona i planeja resseguint el barranc cap a ponent i girant cap al sud per baixar al barranc de les Rotes i resseguint-lo de pujada fins que trobem un forcall de barrancs on, abandonant la pista, continue per una lloma entre els barrancs buscant una senda que apareix als mapes però que està practicament desapareguda.
Pista vora el barranc de les Rotes.

Puge pel llom fins trobar una paret que seguisc per la dreta seguint caminals d'animal. Més avant canvie a l'esquerra, de més bon passar, fins trobar una portera on, seguint traces de camí vell, baixe al barranc, davant del poble.
Herbeset.

El camí baixa a uns bancals erms i embardissats que travesse mirant de pujar per la solana on trobe un senderol sota les carrasques.
Camí vell sota les carrasques.

Pot ser és el vell camí que baixaria del poble als bancals. Jo faig el camí invers pujant al poble mirant de no eixir-me'n del vell camí que, a la fi, em duu al camí del cementeri nou, per on ara passa el PR-CV-373 que ve del refugi de Pereroles i en menys de 5 minuts ens condueix al poble d'Herbeset.
Camí del cementeri.

Aprofite per visitar el poble, solitari, on només trobarem més tard una parella i on no sembla que hi haja ningú. Des de la part alta de l'església la vista és impressionant i es pot resseguir quasi tot el recorregut de l'excursió, des de la Serraplana, el Regatxol i el barranc de les Rotes. El barranc de la Mina queda tapat per la Serraplana i la Rabassa.
Herbeset.

Quan arriben Manuel Carlos i Pablo procedeixen al ritual del llavatori de peus a la font del poble, sota el dipòsit d'aigua municipal i, després de dinar i recordar les anècdotes de la ruta, fem camí de retorn a casa.
Ritual del llavatori de peus.

Ací la crònica i el track de Pablo al seu blog.

I ací està el track de la variant curta (la meua):




Powered by Wikiloc

Bibliografia:

  • Àrnau Juan, Òscar la Tinença de Benifassà: Mapa i guia excursionista. Ed. elTossal cartografies, 2009
  • Costa, M. La vegetació al País Valencià Universitat de València, 1986
  • Cartografia temàtica de la Conselleria de Territori i Medi Ambient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada