dimarts, 6 de desembre del 2011

ESCALANT AL RACÓ DE FAROL

Hui hem anat a escalar al racó de farol el meu nebot, el meu fill i jo.

No hem fet gran cosa però els xiquets s'ho han passat molt bé i tenen ganes de tornar.
Hem anat al Racó de Farol, una escola popular i fàcil per a passar l'estona.
Des de Borriol s'ha de passar per l'ermita de Sant Vicent, anar cap a l'assut i passar-lo per agafar el camí de Raca. En este mateix camí ja trobarem una paleta indicant el lloc on aparcar i, un poc més avant, una altra indicant l'accés a les vies.
Deixem l'asfaltat i pugem per un camí de terra recte fins que girem a la dreta passant una cadena.
Aproximació a les vies.

Està prohibit l'accés llevat d'als caminants i escaladors que tenen permís del propietari per passar. Cal agrair des d'ací el gest, no sempre compartit pels propietaris de les nostres muntanyes.
Just a l'entrada hi ha una escultura.
Saludant a Endobeles, el guardià del Racó de Farol.

Es tracta d'Endobeles, un home-senglar amb un nom de clares reminiscències ibèriques. Ací teniu fotografies del procés de creació i de la seua "martista" Mercè Galan.
La resta de l'aproximació és clara i amb indicacions fins arribar a peu de via.
Ens dirigim a la zona d'iniciació i elegim l'inici de les vies 1 i 2 (en este marc incomparable i matasiete) per pujar fins a la primera xapa i montar la reunió amb dos xapes, una de cada via. Total 10 metres d'escalada però per als menuts ja està bé.
Arribant a la reunió.

L'escalada és fàcil llevat d'un parell de metres sota la reunió. Un passet per a nosaltres, un món per als menuts que arriben dalt més pagats que un gat amb dos rates.
Assegurant.

Com cal ensenyar-los bé pugen assegurats (se'ns ha oblidat el casc per això) amb grigri, però com pesen tan poc es podrien assegurar fins i tot a mà sense res.
Escalant a parell.
Després de pujar l'un i l'altre un parell de vegades, i de baixar, que els costa prou més que pujar, pugen una darrera vegada els dos junts, a vore qui arriba primer a la reunió.

I després, mentre els xiquets juguen a peu de via toca arreplegar-ho tot i reprendre el retorn cap a casa. Ho hem fet curt però així s'han quedat amb ganes de tornar.
Retorn.

Trobem companyia quan ens n'anem, llàstima, sempre és més agradable trobar gent per a escalar, i més segur per si passa alguna cosa.
De baixada tornem a saludar a Endobeles i li diem adeu, o fins un altre dia.


Resenyes:

Podeu trobar les ressenyes ací o a la pàgina d'apeu (www.apeu.es)

2 comentaris:

  1. Hola Xavier no me extraña que se lo hayan pasado tan bien los nanos con esta actividad. Con lo que a ellos les gusta hacer e mono jejeje.
    Saludos

    ResponElimina
  2. La veritat és que si, encara que al meu fill li agrada més pujar sense corda i arribar dalt de tot de la muntanya.

    ResponElimina