dissabte, 28 de gener del 2012

D'ARTANA AL PUNTAL I RETORN PEL CLOT DE BLAI

Com que feia ja molt de temps que no fèiem cap ruta per Artana allí que ens n'hem anat a pujar al Puntal. Hem eixit des de darrere les escoles i per la vora del camp de futbol per una pista amb pals que indiquen la ruta de les Mines. El dia és fred i el camí ple de basses de les recents plogudes. Anem caminant fins arribar al camí de la Mina de Ferro que seguim un tros, abandonant-lo al cap de poc per a travessar el barranc de Castro vora un corral, deixant-lo per a la tornada. Continuem cap a la Marjaleta travessant bancals d'oliveres, sinó mil·lenàries si centenàries fins enllaçar amb la pista la 800 (dita així per anar a la mina la 800) i per on continua la ruta de les mines. Des d'ací hi ha una bonica vista d'Artana i la seua foia.
Artana des de la Marjaleta.

Seguim uns metres per la pista i l'abandonem agafant un camí a l'esquerra que puja entre parets de pedra que aguanten els bancals d'oliveres. Passem un tram amb formigó de més forta pendent i a l'arribar al darrer bancal on acaba el camí, continuem per la dreta per una senda empedrada, tot i que en molts trossos la vegetació no ens deixa vore l'empedrat.
Es tracta del camí de la Cova de la Rata, que connecta Artana amb el barranc del Rodaor, just a sota de la font de Cabres.
La senda de pujada encara està en prou bones condicions, un poc tapada per la malea però sense problemes amb pantaló llarg. L'únic inconvenient és que els matolls estan banyats de les pluges d'ahir i anem banyant-nos els camals arribant dalt totalment xops.
Passem per la vora d'un bonic aljub cònic, ara sense aigua i poc després arribem a un collet on hi ha un encreuament de sendes. A la dreta baixa cap a les mines però nosaltres seguim recte per un terreny calcari on el romer es va fent l'amo de la senda.
Senda poc neta.

Anem fent una llarga diagonal per la vessant, sempre en direcció Sudest fins que arribem just a sota del coll, on la senda fa unes quantes revoltes per a guanyar altura, enfilant directa cap al coll que separa l'ombria del Puntal d'Artana de les llomes que s'estenen cap a la penya del migdia (crec que s'anomenen la Serra Creu).
Camí del coll, al fons el Puntal.

Arribem al coll, per on passa una línia de fractura deixant a la dreta el rocam roig del rodeno i a l'esquerra el gris i groc de les calcàries i margues juràssiques. La vegetació també contrasta, així a la dreta tenim sureres i alguns pins vers amb un sotabosc d'argilagó i a l'esquerra alguns pins blancs i matollar de romer i alguna argilaga roja.
Just al coll hem de seguir a la dreta per una senda que més endavant resulta més clara i que ha estat netejada recentment. A l'esquerra també es veu neta la senda que per l'assegador que recorre les llomes baixa a les Fontanelles passant per dalt de la Cova del Tronc.
Des d'ací el vell camí baixava en diagonal a buscar els Castellets, però sembla que la senda (que mai ha estat massa clara) s'ha acabat de perdre. Fa anys vam pujar a netejar-la amb Carles Janés però al final vam acabar aclarint un poc i enfitant la pujada al Puntal que, com comprovem de seguida, unes mans solidàries, han reobert i netejat de manera que dona gust pujar al puntal per ací (bé, encara queda la dura costera però això sí és inevitable). Voldria agrair des d'ací qui siga que ha netejat la senda pel bé que ens fa tots aquells que passem.
Senda cap al puntal.

Anem pujant per sota del bosc mixte de sureres i pins per un camí que cada vegada s'empina més per l'ombria del puntal.
Fem un parell de revoltes seguint els vells camins oberts per traure suro (o pot ser per a pujar a les trinxeres del cim) que suavitzen la pujada, llevat de l'últim tros que s'enfila al recte per buscar la carena.
Passem per la vora d'unes casetes assolades i arribem a la senda que recorre la carena des del Puntal.
Dalt el Puntal.

No ens arribem al cim del Puntal, balisat per unes antenes i girem a la dreta per a baixar, en forta pendent, cap al camí vell d'Artana a la Vall.
La baixada és forta per una senda pedregosa oberta pels amics de la Volta al Terme d'Alfondeguilla (per a poder fer la volta al terme) i arribem al camí vell de la Vall just on el GR-36 l'abandona per enfilar recte per les crestes cap a la Lloma de Justí
Nosaltres seguim el camí vell de baixada, més fàcil que la cresta, fins a la Quadra, on trobem el camí d'Artana a Alfondeguilla, que seguim de pujada uns metres fins al coll d'Alfondeguilla (o d'Artana, segons es mire) on retrobem el GR-36 que seguim a la dreta.
Pugem un nou llomet i a la baixada passem per la vora de la cova del Ferro d'Alfondeguilla. Avenc que s'obre a pocs metres de la senda just a la vora de la paleta del km 10 de la VTF (volta al terme de Fondeguilla).
Arribem poc després a enllaçar amb una vella senda que puja des de la Mina del Cavall per on abans pujava el GR i que ara es troba totalment tapada per la malea. Seguim amunt per un camí més ample i fressat obert durant la guerra per a pujar vitualles i municions a les trinxeres.
Fem la volta per l'ombria en una llarga diagonal per pujar al Clot de Blai, que deixem a la dreta seguint recte a buscar la carena de la lloma de Justí.
A la dreta, enfitada amb una gran fita de pedres, mou una senda de gaidonet que baixa cap al Clot de Blai. Com no la coneixem decidim seguir-la per vore si s'ha obert una altra baixada cap a Artana.
La senda voreja el clot pel nord enmig d'un pinar jove no molt més alt que els nostres caps i molt espès. Arribem així a la banda de llevant i comencem a baixar per un pinar adult molt bonic fins que arribem a unes penyes que formen un magnífic mirador d'Artana i la seua vall.
Mirador.

La senda segueix en forta baixada a la dreta de les penyes. Passem un pi tombat i al passar-lo Ramiro s'esvara i cau de cap sobre unes branques seques.
La caiguda és forta i quan s'alça duu la cella xorrant sang i es queixa de la cama. Baixem un poc perquè on som no podem mirar-ho bé. Sort que hui portem l'infermer darrere, així que amb una tireta improvisa una cura d'urgència de la cella ferida.
Cura d'urgència.

Continuem baixant pel pinar fins que arribem a un crestall on la senda es va difuminant i es perd. Busquem a banda i banda i al final decidim baixar directe a buscar la pista que corre als nostres peus, sense senda i baixant per les zones més netes.
Baixada camp a través.

La pendent és molt gran. Hi ha molts trossos que quasi anem amb el cul a terra, i fem moltes voltes mirant de fugir de les zones més emboscades fins que al final trobem un corriol obert per treure suro no fa massa i el seguim per arribar a la pista.
Deixem a Joan i Ramir a la Pista i anem corrents tot seguint-la a pel cotxe per tal de tornar a per ells i dur a curar a Ramiro, acabant així una ruta que fins a eixe moment havia anat molt bé i que se'ns ha complicat a l'ombria.

Ens queda el dubte de saber si vam perdre la senda de baixada del Clot de Blai o és que no hi havia senda.

Al final Ramiro acaba a l'hospital de Castelló amb 4 punts a la parpella per una ferida delicada però sense més importància.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc
I ací altres tracks que comparteixen part de la traça:

volta al puntal d'artana  més informació ací
artana - cova del tronc - puntal d'artana  més informació ací
santa cristina - nevera de castro
artana - coll roig - font de marc - mines
mines - castro - coll roig
rodaor - les mines - pitera
puntal d'artana i puntal de nules


Més informació:

  • Ruzo Gómez, J. M. Estratigrafía y Mineralogía de la Sierra de Espadán Ed. Fundació Serra Espadà, 2003
  • Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
  • Vilalta i Fonfria, Elsa Toponímia dels pobles valencians: Alfondeguilla Ed. AVL, 2006
  • MTI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada