diumenge, 11 de novembre de 2012

NEVANT A PENYAGOLOSA

Seguint una tradició que vam iniciar fa cinc anys quan va nàixer el xiquet, pugem tota la família, com cada any, a Penyagolosa. Si els primers anys al xiquet ens va tocar carrejar-lo fins a dalt ja fa un parell d'anys que puja i baixa sol (això sí des de la Banyadera). Enguany contàvem en què la xiqueta també ho fera però les circumstàncies han estat unes altres.

En conte d'anar en estiu, com altres anys, hem anat deixant-ho i se'ns ha tirat la tardor damunt i al final hem triat un dia que pot ser no ha estat el millor, però ha estat molt bé i de segur que els xiquets recordaran.
Les previsions donaven neu, això sí, poqueta i entre 1400 i 1600 metres. Per tant confiàvem en vore un poc de neu (entre 2 i 4 mm) o algunes arabogues acompanyant-nos a la baixada. Però al final les previsions s'han quedat curtes i la precipitació ha estat més gran del que esperàvem. Però no avancem les coses.

Hem pujat en cotxe fins a la Banyadera, al peu de Penyagolosa. Fa uns anys van ficar uns cartells a l'entrada de la pista (des de Sant Joan) on s'indica la prohibició de circular amb vehicles a motor per esta pista. Però no cal fer-hi massa cas.
La veritat és que el decret que ho regula impedeix el pas per pistes de terra a qualsevol vehicle a motor (també les bicicletes elèctriques?) excepte les servituds de pas què no especifica quines són, per exemple tenen servitud de pas els caçadors? i els boletaires? Aplicant estrictament la llei els veïns de Llucena no poden anar a l'ermita de les Torrocelles, i l'accés motoritzat a les cales de la Serra d'Irta hauria d'estar prohibit. Però la llei és senzillament inaplicable perquè qui la va fer no coneixia (ni coneix) la realitat del territori valencià.
 Nosaltres pugem fins la Banyadera doncs els xiquets són massa menuts per a pujar des de Sant Joan, (això també pot ser una servitud de pas, segons com s'interprete el decret) i no som els únics. Allí mateix ens trobem amb una parella amb tres xiquets que fan el mateix recorregut, ja van estar ahir a la Pegunta però els sagals tampoc són prou grans per a pujar fins al cim d'una tirada.
Penyagolosa des del Corralico.

La primera part és ben fàcil, un trosset de pista en pujada lleugera fins al Corralico i, des d'ací, enfilem la senda al pic, ben senyalitzada i que fa les voltes corresponents per a no cansar-nos massa.
La primera part de la senda encara anem per dins del pinar, encara que cada vegada més esclarissat fins que n'eixim per un contrafort que puja a llevant del barranc del Forn.
El cim just abans de la caseta del forestal.

Arribem així a la caseta del forestal on, fa anys, s'estaven els vigilants de dalt de Penyagolosa. Ara resta oberta com a refugi improvisat en cas de mal temps, tot i que el poc civisme d'alguns l'ha malmesa i embrutada de manera que la majoria no la podem aprofitar.
Caseta-refugi del forestal.

Després de fer un mosset i recuperar forces continuem pujant cap al cim, que ja es veu més aprop.
Deixem el desviament al Portellàs. Ja el transpondrem en una altra ocasió per a pujar al pic per la canal o fer la volta al pic.
De lluny hem anat veient com s'acosten unes nuvolades amb precipitació i ara ja les tenim ben aprop, ja han deixat enrere Xous i arriben al Marinet.
Núvols i pluja al Marinet.

Al cap de poc comença a fer arabogues, que de seguida deixen pas a una fina nevada. Estem ja prou amunt i prop del pic així que ni pensem en tornar enrere.
Nevada fina.

Quan enfilem la part final de la pujada, amb el pic ja a la vista, el vent fort i fred es deixa notar i ens gela la cara (la resta es troba ben abrigada) i fem la darrera trossada ben depressa per arrecerar-nos a la caseta del cim.
Arribant al cim.

Arribem al cim i ens estem el temps just de fer-nos la foto de rigor, fer un traguinyol i abrigar-nos per a la baixada. El vent gelat no convida a estar-se més. A més la xiqueta té són i fred així que cal baixar-la a coll i de pressa cap al cotxe.
Cim de Penyagolosa.

La baixada comença bé, continua nevant finet i amb un vent fort, però pensem que s'aguantarà l'oratge fins a baix. Res més lluny de la realitat.
Encara no hem fet les dos primeres llaçades que ja comença a prendre força la nevada.
Començant la baixada.

Arribem al primer rodal de pins i ens arrecerem per tapar-nos més. El xiquet s'ha esvarat en les pedres i comença a agafar por de la neu que li pega a la cara. La xiqueta (sembla una cosa rara de tapada que va) no agafa la son al braç i no para de ploricar.
Comença a nevar en ganes.

Continuem baixant i els pocs valents que quedaven al pic ens van passant, blancs de la neu que cau de costat. Només queden a dalt la parella i els tres fills amb qui hem pujat.
Comença a quallar la neu, fins i tot a la roba.

Nosaltres baixem a poc a poc per no fer un mal pas en les pedres que s'han tornat molt esvaroses, tot i que la neu no qualla a la senda. Si que ho fa a les vores i als arbres.
Arribem finalment a la caseta del forestal i ens arrecerem, d'una manera prou precària, per a recuperar forces de cara a la part final.
Baixant de la caseta del forestal.

Descansats un poc, continuem baixant mentre la neu cau encara amb més força i ho emblanquina tot. Per sort el darrer tram té més pins que ens protegeixen un poc de la ventisca, així que eixe tram no se'ns fa tan pesat.
Arribats al Corralico enfilem pista avall cap a la Banyadera, ja ben aprop.
Pista a la Banyadera.

Arribem a la Banyadera i pugem al cotxe per a encendre la calefacció i entrar en calor (almenys els xiquets) que han patit més en la baixada doncs no estan acostumats a les nevades.
De tota manera la por a la neu els passa prompte i no tornem cap a casa abans d'haver fet uns quants ninots de neu.
Ninots de neu.



Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen algun tros del recorregut:

sant joan - lloma del conill - canaló penyagolosa - sant joan (amb raquetes)
sant joan - avellanar - portellàs - pinar obscur
penyagolosa via aresta
la banyadera - el corralico - penyagolosa més informació ací
porteres de vela - canal penyagolosa (amb raquetes)
sant joan - estrets - portellàs - pinar obscur
sant joan - pegunta - pic - xiquetes
sant joan - lloma belart - canal - nevera - pegunta
sant joan - pinar oscur - nevera - pic - pegunta
vistabella - penyagolosa - sant joan


Més informació:

  • Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
  • Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
  • Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
  • Parc natural de Penyagolosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada