dissabte, 22 de desembre de 2012

VOLTA A ARTANA PELS CIMS

Hem tornat a Artana i és que fa quasi un any que no hi veníem. La darrera vegada vam tindre una excursió accidentada i hui hem decidit tornar a passar pel mateix lloc mirant de trobar la senda que vam perdre baixant del Clot de Blai quan es va accidentar Ramiro.
Hui, aprofitant que no ve (no crec que guarde un bon record), tornem a provar-ho i, per fi, trobem la senda que baixa pel Llomet Pelat a la urbanització d'Artana.

L'inici de la ruta, però, no és tan aventurer. Eixim del poble seguint les indicacions de la ruta de la Cova del Tronc i cap allà que ens dirigim passant pel Corral de la Teuleria.
Eixint del poble seguint els indicadors.

Just després abandonem les indicacions per pujar a la cova trencant a l'esquerra per un camí que puja entren bancals, la major part erms, cap al tossalet de la Sabata.
 Just al collet entre la Sabata i els Corralets, on unes oliveres proven de créixer entremig de les penyes, enllacem amb un assegador reial que puja des del Corral (segons la classificació de la Conselleria es tracta de la "canyada reial d'Extremadura").
Pista que segueix l'assegador reial.

Continuem per la banda de dalt d'uns bancals d'oliveres enllaçant amb un entrador que ens porta al camí per on puja la ruta "oficial" a la cova.
La pista, planera, entra a una ombria coberta de pinar que ens acompanyarà en tota la pujada.
Deixem a la dreta un sender per on puja l'assegador, que més amunt tornarem a trobar, i seguim recte fins que acaba. Just ací mouen dos sendes, una amunt i l'altra avall. La senda que baixa aboca a la bassa de les Fontanelles que recull l'aigua de la font del mateix nom (que li dona nom a la partida). Nosaltres seguim amunt fent cas d'un cartell que ens marca la direcció de la Cova del Tronc.
Pugem per una bonica senda sota el pinar on, entre els pins, de vegades es veu Artana, al fons i als peus del seu castell.
Senda a la Cova del Tronc.

Arribem finalment al capoll i de l'altra banda s'estén la Plana del Millars, ben verda de tarongers. El camí gira ací al sud encaminant-se a la Penya del Migdia que està a la vora.
La Plana des de la Serra Creu.

Resseguim la capçalera del barranc de la Penya del Migdia i entre vells bancals abandonats arribem a uns bancals d'oliveres on, darrere del tronc d'una olivera s'obri la boca de la Cova del Tronc.
Tronc que li dona nom a la cova.

Després de visitar la primera sala de la cova eixim a fora on un panell ens indica tot allò que veiem: quasi tota la Plana fins al Desert i fins i tot les Columbretes dins la mar.
La Plana des de la Cova del Tronc.

Desfem uns passos el camí d'anada i agafem un senderol que puja, marcat amb una fita, i que de seguida es troba amb una paret que delimita el pas. Es tracta d'un vell sender que enllaça amb l'assegador que puja des del Tossal de la Sabata cap al Puntal per la Serra Creu.
Camí de pujada a la Serra.

El pinar espés l'hem deixat a l'ombria mentre que per tota l'esquena de la Serra, per on anem ara, només hi ha rodals de pins i pins esparsos que van colonitzant la lloma.
Passem per la vora d'una clotxa artificial (pot ser el clotxó de la Bandera?) i enllacem amb l'assegador que havíem deixat abans i que seguirem fins al Puntal.
Clotxó artificial.

El camí segueix l'assegador i passa pel llom de la Serra.
Assegador reial.

Hi ha trossos on anem entre parets de pedra mentre que en altres desapareixen però sempre queda clar el camí doncs només cal seguir per l'ampla esquena de la serra.
Pas entre parets de pedra seca.

En tot moment anem trobant fites i fins i tot algunes cintes blaves que marquen el camí a seguir, sempre triant el lloc més fàcil per a passar.


Només hi ha un lloc on perdem les fites que retrobem més endavant, just on uns quants senderols s'entrecreuen i fan difícil seguir la traça bona.
La Plana des del llom de la Serra.

Arribats a la part més alta el pinar es fa més espès i cal seguir el millor camí per estalviar-nos punxades, cosa fàcil doncs està marcat amb cintes blaves.
Penjant cintes caigudes.

Al final eixim a un cingle que queda dalt del collet per on passa el camí de la Cova de la Rata, i cal baixar-lo per la dreta, sense un camí massa clar però no difícil que ens duu just al coll.
El Puntal.

Des d'ací es veu ja davant el Puntal d'Artana i tota la seua vessant nord per on hem de pujar.
Ombria del Puntal.

Al mateix coll ens trobem un caçador que està de batuda caçant bona part de la vessant nord el Puntal i ens avisa que encara trobarem un altre caçador de camí al Puntal. La resta estan apostats a la vessant que baixa mirant cap al barranc del Rodaor, just a la ratlla del terme de Nules.
Ací mateix el terreny canvia completament, si fins ara hem passat per terreny calar acompanyats del pi blanc, romer i ginebre, ara entrem al paisatge més característic d'Espadà; rodeno amb pi negre, alcornoc i bruc.
Senda de pujada al Puntal.

El camí s'enfila amunt amb forta pendent, i just és el moment que aprofita Manolo per estirar les cames i pujar corrents de manera que quan passem per on s'està apostat el següent caçador ens avisa que ja ens porta prou avantatge. Nosaltres pugem pas a pas fins al cim on hi ha algunes construccions de la guerra acompanyant les trinxeres del front nacional.
Arribant al cim de la Pitera o el Puntal.

Just pel cim passa un senderol que seguim a l'esquerra cap al Puntal que mira cap a la Plana. A Alfondeguilla el cim que els queda dins el seu terme l'anomenen la Pitera, però nosaltres com hem pujat des d'Artana l'anomenem com els artanencs.
Arribats al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i una antena de ràdio fem un glop i un descans per admirar el paisatge. El dia és prou clar i es pot vore tot el golf de València fins al Montgó que sembla una illa enmig la mar.
Golf de València amb el Montgó al fons.

També trobem una targeta deixada al cim per Miguel Arroyo del club Atzabal Mendi Taldea de Zuia, que va pujar el passat dimecres.
El món és més menut que no sembla doncs esta setmana vaig trobar a Miguel pel carrer i això que només ve en vacances i aprofita tots els dies que pot per pujar muntanyes i és que té pujats més de 4.000 cims, entre ells els 212 tres mils dels Pirineus i quasi tots els cims de les províncies espanyoles i departaments portuguesos.
Deixem la targeta  per a que la reculla algun altre muntanyer i ja li direm a Migue la setmana que ve que l'hem trobada, quan l'acompanyem a pujar a les Agulles de Santa Àgueda on no mai ha estat.
Vèrtex geodèsic del Puntal.

Després de la foto de rigor al vèrtex (seguint la costum de Pablo), cal desfer el camí i baixar a l'Ereta a buscar el GR-36, que segueix ací el camí vell d'Artana a la Vall.
Just ací ens trobem un grup de senderistes que està esmorzant,un poc més avant trobem també uns hòmens cremant llenya dels bancals de dalt i en el curt tram de GR trobarem encara dos grups més, mentre que a la resta de la ruta només hem trobat un parell de caçadors, és el que té eixir-se'n dels camins més fressats.
El camí s'ha netejat, així com un pinar de la vora i es mostra ample, planer i ben empedrat.
Camí vell d'Artana a la Vall.

Quan arriba el punt on traspon i passa a la banda d'Artana el deixem per seguir rectes pel GR que ací segueix la carena de la serra. Baixem seguint la crestera fins al coll d'Alfondeguilla (o d'Artana, depèn d'on es puge) per on passa el camí vell d'Artana a Alfondeguilla, i seguim pujant a buscar el camí del Plantiu que puja des de l'antiga mina de Barita que hi ha dalt de la font del Ferro. Antigament el GR baixava pel camí de la Vall passant per la Quadra a trobar la Mina de Barita des d'on remuntava pel camí del Plantiu, es va retraçar per la carena per tal d'evitar baixar tant i tornar a pujar i això ha fet que s'haja perdut el vell camí de pujada.
Trobada al cim.

Just ací dalt trobem un grupet de xics i xiques que també fan camí cap a la Lloma de Justí i entre ells a Pascual, un xicot de Nules amb qui vam fer coneixença Àlvar i jo ja fa anys per motius semblants. Continuem la pujada amb ells fent una bona colla pel vell camí obert a la guerra per a proveir els soldats de les trinxeres fins que arribem a dalt del Clot de Blai.
Camí del Plantiu.

Ací ens despedim doncs ells tornen a Alfondeguilla pel coll Roig i a nosaltres ens queda la part més aventurera de baixada a Artana.
A la dreta mou una senda marcada amb una fita que travessa un pla un poc enfonsat (suposem que açò és el que el mapa retola per esta part com el Clot de Blai, doncs es tracta d'un clot).
Senda pel Clot de Blai.

La senda no és massa clara en alguns punts però no és perdedora i té algunes fites en llocs estratègics.
Travessat el planet puja per l'altra banda del clot i s'aboca de cara a Artana per l'Ombria. De seguida trobem unes penyes que formen un excel·lent mirador sobre la foia d'Artana, amb el poble enmig.
Mirador sobre Artana.

Just ací es troba el punt més complicat de la baixada, una curta canal plena de pinotxa i amb un pi tombat al mig què és on va caure Ramiro.
Recordant un mal pas.

Anem en molta cura doncs tots recordem l'accident de primers d'any i de seguida ho passem sense cap problema. Just després el camí és més fàcil i comença a baixar fent una llaçada per continuar per un rellomet.
Just ací fou on vam perdre la senda l'altra vegada, però hui sense presses i després d'anar avant i arrere i buscar a dreta i esquerra Àlvar finalment troba el baixador bo que continua per l'esquerra, sota un pinar sense sotabosc, seguint les traces d'un vell sender.

Hi ha uns quants senders que es desvien del camí que seguim quan el pinar deixa pas a les sureres i en algun lloc el camí està prou tapat de bruc, però quan arribem a la part alta del Llomet Pelat, on no fa tan que han tret el suro el camí es fa més evident.
Àlvar seguint el camí entre el bruc.

A l'arribar a un barranquís el camí es fa més bo i evident i baixant baixant arribem a la pista del Llomet Pelat.
Camí més clar.

Travessem la pista i continuem per una senda clara amb una fita a l'entrada. Anem baixant per un fondal amb sureres grans i cobertes en part per l'heura.
Olivar al Fondo.


El camí aboca a uns bancals d'oliveres que passa per la vora, i continua, més ample, cap a la urbanització Zorear d'Artana.
Passem per la vora del dipòsit d'aigua i arribem a la part alta de la urbanització, però no seguim els carrers sinó que travessem pel mig, trobant un sender que passa per la zona verda que divideix en dos la urbanització. Sender temàtic on trobem panells explicatius de les plante i els seus aprofitaments tradicionals.
Urbanització Zorear.

Arribem així a la piscina on, si fora estiu, podem prendre un refrescant bany, però amb el fred continuem recte per la vora de la carretera, acondicionada per a vianants, fins a entrar al poble d'Artana i finalitzant així la ruta.
Arribant a Artana.


Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

volta al puntal d'artana  més informació ací
artana - cova del tronc - puntal d'artana  més informació ací
santa cristina - nevera de castro
artana - coll roig - font de marc - mines
mines - castro - coll roig
rodaor - les mines - pitera
puntal d'artana i puntal de nules
puntal nules - puntal artana - creu de ferro
puntal artana - puntal nules
la selleta - puntal artana
artana - puntal - clot de blai més informació ací


Més informació:

  • Ruzo Gómez, J. M. Estratigrafía y Mineralogía de la Sierra de Espadán Ed. Fundació Serra Espadà, 2003
  • Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
  • Vilalta i Fonfria, Elsa Toponímia dels pobles valencians: Alfondeguilla Ed. AVL, 2006
  • MTI


2 comentaris:

  1. Interesante ruta Xavier Artana tiene zonas realmente bonitas y bellísimas sendas poco conocidas. Nosotros estuvimos por allí el domingo cresteamos la Costera y quedamos encantados.
    Bueno que tengas felices fiestas y un montañoso año nuevo.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he llegit la crònica. Per un poquet també haguereu pogut pujar al Puntal, crec què és l'únic cim que vos vau deixar.
      Esperem que l'any nou puguem fer tantes rutes i tan boniques com enguany.

      Elimina