dissabte, 6 de juliol de 2013

DE BENICÀSSIM AL CONVENT

Com que ja estem a l'estiu és hora de fer alguna ruta pel Desert amb l'excusa de no fer desplaçar-se als qui estiuegen a Benicàssim.
Així que des del pàrquing proper a l'estació de tren ens proposem pujar al Bartolo i baixar. Una ruta clàssica però que mai defrauda.
Eixim doncs seguint el PR-CV-397 que fa la volta a les Agulles de Santa Àgueda. Passem per dalt del tren i deixem enrere l'asfalt continuant per un camí trencat que enfila cap al mas de Queralt.
Passem sota l'autopista i deixem a la dreta les runes del mas de Queralt enfilant cap al Pla del Salandó.
Deixem ací el PR que continua buscant el barranc de la Comba, mentre nosaltres travessem el pla per un senderol que voreja l'autopista.
Agulles de Santa Àgueda des del Pla del Salandó.
Arribats a a carretera del desert seguim amunt uns metres fins que trenquem a l'esquerra pel camí vell, que baixa al barranc del Desert i el segueix amunt passant per la font Pollosa i la de la Teula.
Baixem al barranc i el travessem per enllaçar amb el vell camí del  Desert, on trobem cintes blanques i roges que assenyalen el traçat de la Marxa al Bartolo, que se celebra demà.
La carrera puja per l'esquerra però nosaltres només la seguim uns metres i de seguida l'abandonem per a seguir una senda que enfila amunt cap a la torre del Polvorí, just abans del castell de Montornés.
Cintes de la Marxa al Bartolo pel camí del Desert.
Comencem una pujada que si bé no és molt dura si que es fa pesada doncs no corre l'aire i el sol ixent li pega de ple, i fa calor tot i ser ben de matí.
Senda per l'Arrufada amb Benicàssim al fons.
La senda puja per la vora d'un barranquís i enfila cap al cingle de Gorrís, que es troba sota del Polvorí buscant un collet a la dreta.
Cingle de Gorrís.
La vegetació s'espesseix conforme anem pujant per l'ombria i al coscoll i romer s'afegeix l'alborcer, el bruc i els ginebres, així com pins jòvens que crèixen amb força. Així arribem al collet que separa el Polvorí de Montornés.
Castell de Montornés des del collet de la torre del Polvorí.
Continuem per la senda que enllaça amb el camí del Castell al Convent i deixem per a un altre dia la visita al castell seguint cap al Convent nou.
Camí del Castell.
Passem per dalt la capçalera del barranc de la Parreta i arribem a la carretera del Desert, i la seguim a la dreta cap al Convent.
La carretera té un intens trànsit de ciclistes que pugen i baixen al Desert, i fins i tot uns d'ells, ja majors, se'ns ofereixen per a fer-nos una foto.
Carretera del Desert.
Per la carretera arribem al Convent nou, construït a finals del segle XVIII en substitució del vell, que presentava problemes per culpa de les solsides causades pels grans temporals de pluges, i per estar construït en una zona argilosa.
El Desert de les Palmes és el nom del convent construït pels carmelites per tal d'aïllar-se del món i viure en soledat, i per esta mateixa raó es van construir tota una sèrie d'ermites, capelles i antros on vivien els frares que havien fet vot de penitència.
Convent nou del Desert a principis del segle XX.
 Arxiu imatges de Castelló. UJI. <http://hdl.handle.net/10234/18673>
Passem per davant del convent. En ell no han canviat massa les coses, no així a les muntanyes que l'envolten que han passat d'estar cobertes de pins a deforestades a causa dels incendis.
Des d'ací mou el camí al cim, tot i que la nostra intenció era pujar-hi dessitim de fer-ho i decidim baixar des d'ací.
Camí al cim del Bartolo a les primeries del segle XX.
Arxiu imatges de Castelló. UJI <http://hdl.handle.net/10234/18653>
Deixem enrere la nova pista d'accés a les antenes del Bartolo i  passem per dalt del convent vell, on van viure els frares fins que es van vore obligats a abandonar-lo rapidament a causa  del temporal de pluges de la tardor de 1783 que va inundar el convent i que, al final, va fer decidir els frares per canviar d'ubicació el convent a un lloc més alt i més segur davant inundacions i solsides.
Ruines del convent vell a principis del segle XX.
Arxiu imatges de Castelló. UJI <http://hdl.handle.net/10234/18613>
Arribem així a la font i ermita de Sant Josep, sota uns grans eucaliptus centenaris i ací abandonem la carretera i seguim un sender que circula paral·lel a la carretera per dalt, travessant el pla de Monserrat.
Font de Sant Josep a principis del segle XX.
Arxiu imatges de Castelló. UJI <http://hdl.handle.net/10234/18081>
Deixem a l'esquerra un senderol que puja directe al cim del Montsoliu, pic de Sant Miquel o Bartolo, anomenat així per fra Bartolo que va viure a una cova de la seua falda abans de la construcció de l'ermita de Sant Miquel al seu cim.
Passem pel pla de Monserrat i ens desviem del camí per acostar-nos a l'ermita de Monserrat, magnífic mirador del Desert i de de Benicàssim. Des d'ací podem vore les ermites i antres, i l'horta del convent que s'esten en la mitja lluna que es forma al faldar de les muntanyes, just davall nostre.
L'ermita s'anomena axí en honor d'Andrés de Monserrat, governador de Castelló i que va pagar la seua construcció.
Ermita de Monserrat des del Pla de Monserrat.
Retornem al camí i continuem planejant per dalt la carretera fins a arribar a un desviament amb uns pals indicadors que ens informen del camí a seguir cap al pla de les Muletes. Nosaltres però seguim avall cap al corral de Miravet.
Baixant cap al corral de Miravet. Agulla del Salandó al fons.
Agafem el vell camí que fa la volta al corral, que també forma part de les terres del Convent, i arribem al camí asfaltat que puja al pla de les Muletes i a l'Alt del Colomer.
Nosaltres el seguim avall, cap a la Comba en part per l'asfalt i a la part final per un camí paral·lel que travessa el pinar.
Arribem així al camí de la font Tallà i el seguim uns metres fins que trobem el camí de la Comba per on puja el PR-CV-397.
Allí mateix trobem uns xics que estan ficant cintes per a marcar la Marxa al Bartolo, però no la cursa sinó la marxa no competitiva, més curta però no menys interessant.
Els deixem amb la seua feina i enfilem avall pel barranc de la Comba cap al Pla del Salandó.
Marcant la marxa al Bartolo.
Baixem pel camí del barranc de la Comba, entre les Agulles de Santa Àgueda i l'Agulla del Salandó i arribem finalment al pla del Salandó, just després de passar pel curiós corral de la Comba, tot de pedra picada.
Barranc de la Comba.
Ja només ens queda tornar a trobar el camí d'anada, vora el mas de Queralt, i retornar al punt d'inici per tancar el cercle d'una curta però interessant excursió.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

benicàssim - juvellús - benicàssim
pla del salandó - miravet - juvellús més informació ací
pla del salandó - agulla del salandó
pla del salandó - agulla del salandó - agulles de santa àgueda més informació ací
volta a les agulles de santa àgueda
mas del salandó - bartolo - montornés
benicàssim - ermita de santa àgueda - voramar
la pobla - benicàssim més informació ací
convent - bartolo - font de roc

Més informació:
  • Arxiu d'imatges de Castelló (repositori UJI).
  • Pedro de la Madre de Dios (1915) Desierto de las Palmas: monografia histórica, impresiones y recuerdos. Ed. Libreria Fenollera. Accessible a la web.
  • Blat, Vicente (1978) Historia del Desierto de las Palmas Ed. Unión Gráfica, Zaragoza
  • Marco Moreno, F. i Mateo Font, I. (2002) Rutas circulares - paraje natural Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada