dissabte, 15 de febrer de 2014

CIMS D'ESLIDA: PUNTAL DE L'ALJUB I LA BATALLA

Per fi pugem al Puntal de l'Aljub, i és que ja fa temps que tenia ganes de pujar per la senda que arriba per l'aljub que li dona nom. Les darreres vegades que l'hem feta ha estat de baixada però amb l'excusa de preparar els cinc mils d'Espadà anem a fer-la de pujada i a combinar-la amb la pujada al Batalla. Per acabar d'arredonir una ruta ja de per si espectacular i muntanyera, seguint un track de alecsis21 baixem del puntal per una pedrera tècnica i difícil que ens porta al barranc de l'Oret.


Però el primer que fem és deixar el cotxe davant el centre de visitants del Parc Natural de la Serra d'Espadà i travessar el poble d'Eslida de baix a dalt fins a la carretera de Xovar. Només pujar del cap de baix al cap de dalt del poble ja és una bona pujada i és que el poble està tot en costera. Però açò només és l'aperitiu per al què ens espera.
Eslida.
Eixim del poble pels panys de cases alçats a les antigues eres dels peus del castell i continuem uns metres per la carretera de Xova, per on va també el camí de Xova. Davant nostre s'alça el Puntal, ben prop però a la vegada encara lluny, dalt i dominant-ho tot.
De seguida trenquem a la dreta. Un pal amb indicacions del recorregut del PR-CV-352 i del 384. Ací hem de seguir el primer en direcció a la font de les Escaletes.
Carretera de Xova. Al fons el Puntal de l'Aljub.
Deixem a la dreta el castell, del qual queden poques restes i comencem a pujar per una senda ampla i neta. Fa uns anys no estava tan bé, ni esta ni la majoria de les sendes que passarem i és d'agrair la tasca de neteja i adequació que fan els ajuntaments, a la vegada que el marcatge de senders per tal de facilitar l'accés a la muntanya dels veïns i forasters.
Eslida des de les Portellades.
La senda enfila cap al collet que queda entre la Penya i un rellomet que baixa del Puntal. Uns bancals d'ametlers florits tot i què deixats ermar posen un color rosa que contrasta amb el verd dels pins que cobreixen l'Ombria del Puntal.
Collet a la Penya.
Arribem al coll sense cap complicació. Fins ací puja la pista de les Escaletes. Just davant d'una vinya mou una senda, ara clara i amb fites, que puja directa cap al Puntal. Es tracta d'una de les pujades més llargues que es pot fer a la serra d'Espadà ja que des de la part baixa del poble d'Eslida fins al Puntal hi ha ben bé 600 metres de desnivell.
Senda de pujada amb el pic de la Batalla al fons.
Comencem a pujar per l'ombria i de seguida entrem al pinar. Tota l'ombria del Puntal és una muntanya pública i és per això que es troba més ben conservada la massa forestal que a d'altres llocs tot i els incendis que ha patit, el més recent al 2003.
Quan ja hem fet un bon tros de pujada ens passa un xic corrents, i jo que pensava que no es podia fer tota la pujada corrents, però està vist que sí es pot, i amb bon pas ens avança i es perd de vista al cap de poc en una de les revoltes del camí.
Hi ha qui puja corrents.
Eixim del pinar i passem per un tram més afectat pels incendis en una espècie de colladet on la pendent es suavitza prou i fins i tot hi ha un tramet pla, però de seguida entrem a la part més pendent i espectacular de la pujada, un tram autènticament muntanyer on els grans pins i les roques li donen un aspecte feréstec i diferent de la major part de la serra. Només alguns rodals del pic d'Espadà se li assemblen.
Ombria de les Escaletes.
Finalment la senda puja cap a un rellomet per on continua cap al cim, ja amb menys pendent, però sempre sota el pinar.
Arribem així a l'aljub que li dona nom al puntal, doncs és l'únic que hi ha actualment. L'aljub no és massa antic i es troba a la vora d'antigues construccions que semblen de la guerra. Des d'ací ja veiem les antenes del cim i és que el cim del Puntal està ple de construccions.
El Puntal des de l'Aljub.
Passat l'aljub enllacem amb la pista asfaltada que puja des del port d'Eslida, per on ve també el PR-CV-352 que continua cap al Pinar del Retor.
Al cim del Puntal de l'Aljub hi ha dos cases forestals, una vella i una altra de nova on hi ha un servei de vigilància forestal els 365 dies de l'any que juntament amb les grans antenes de telecomunicacions li donen un aspecte massa humanitzat.
Però és que el Puntal de l'Aljub tot i no ser la muntanya més alta d'Eslida és una de les que presenta millor visibilitat de tota la serra i és un mirador estratègic sobre la serra d'Espadà, la vall del Palància i la cara nord de la Calderona així com sobre la Plana i bona part de les serres que té al nord. I fins i tot en dies excepcionalment  clars es veu Mallorca (o això diuen).
Descansant al cim del Puntal.
Després d'un breu descans per a agafar forces comencem el descens seguint el track per a trobar la pedrera. Retornem a l'aljub i des d'ací seguim camp a través sota el pinar fins que arribem al cap de dalt de la pedrera. A partir d'ací l'orientació és clara: avall per les pedres.
Començament de la Pedrera.
Es tracta però d'una pedrera molt tècnica, de còdols mitjans i grossos on cal parar atenció contínuament perquè fins i tot els blocs més grossos es mouen quan hi pugem. Així que no podem badar ni un moment i ens costa quasi tant de temps de baixar com el pujar per l'altra banda.
Quan ja hem fet un tram ens dividim doncs un parell se'n van a buscar la senda, més llarga però més còmoda de baixar que la pedrera.
Pedrera de l'Ombria de l'Oret.
Conforme anem baixant Ramiro que va per davant s'entrete en posar fites. N'hem trobat un parell però ara quedarà més ben enfitada ... si no es mouen les pedres.
A la part central trobem algun tram de pedra menuda més fàcil i ràpid de baixar, però no abunden i cal seguir parant molta atenció per no fer un mal pas.
Ficant fites.
La pedrera es va estretint com si fora un embut i els blocs de pedra es fan més grossos i ... per sort es mouen menys. I s'acaba quan menys ho esperem a una pista que puja a l'Ombria de l'Oret.
Tram final de la pedrera.
Com si estigueren esperant-nos al final de la pedrera hi ha dos matxos nugats que ens miren estranyats. Són dels que s'usen per a treure suro i un poc més amunt estan els carrejadors i el suro que han baixat on acaba la pista. Just ací també hi ha un cartell que informa del recorregut d'un itinerari didàctic per la Microrreserva de Flora de l'Ombria de l'Oret.
Des d'ací baix podem vore la pedrera sencera i baixa recta com un fil des del cim.
Vista general de la pedrera de l'Ombria de l'Oret.
Continuem pista avall travessant els boscos de sureres que baixen per l'Ombria de l'Oret fins que enllacem amb la pista de les Escaletes, que baixa des de la Penya passant per la font de les Escaletes i la seguim avall cap al barranc de l'Oret.
Ací es troba la tirolina d'Espadà, que travessa per dalt el barranc de l'Oret i hi ha gent tirant-se.
Quan la pista arriba al barranc de l'Oret hi ha un encreuament de camins. Recte puja la pista del coll de Barres (i al Fonillet i la Batalla), per la dreta puja el camí de l'Oret, ara pista, des d'Eslida, que continua per l'esquerra cap al coll de Barres i és el camí que segueix el GR-36 per anar d'Eslida a Aín.
Pista de l'Oret.
Ens estem una estona esperant als que ens falten però com la resta ja n'han tingut prou per hui de pujades se'n van cap a Eslida pel GR mentre que jo el seguisc amunt al coll de Barres i a la Batalla.
El vell camí empedrat segueix per dins del barranc de l'Oret en un tram que sol estar sempre humit i amb verdet però que enguany està més bé sec. De tota manera el barranc encara duu un fil d'aigua en alguns llocs que alegren la vista.
Camí de l'Oret.
El camí ix del barranc per la dreta pujant cap a l'Horteta dels Rocs, conjunt de bancals que deixem a l'esquerra i que es regaven de l'aigua del barranc.
Un poc més amunt travessa la pista de la font de la Figuera i puja per la vora d'uns bancals d'oliveres encara treballats que davallen cap al barranc. Passa pel costat de la Caseta de Volta i continua per la vora del reguer del Tio Cristo.
Ací canvia el terreny i apareix la calcària. És l'únic lloc del recorregut on apareix i fa que el pinar que envolta el Racó del Tio Cristo siga de pi blanc, no tan fosc com els pins vers que s'escampen per la resta de vessants.
Camí cap al Racó del Tio Cristo.
Travessem el reguer pel Racó que li fa de capçalera i enfilem un rellomet que baixa des del coll. Ací el camí s'enfila amunt fent revoltes per a salvar el fort pendent, algunes de les quals han desaparegut sota la malea fent més dura la costera.
Finalment arribe al coll de Barres on bufa un airet gelat que obliga a tapar-se. Ací es troben el GR i la pista que travessen des d'Eslida a Aín, i també hi ha el PR-CV-352 que pel camí de (Aín) a Xova se'n va cap al Pinar del Retor. Jo no seguisc cap dels anteriors i per la vora d'un aljub agafe la senda que puja per la dreta al pic de la Batalla.
El barranc de l'Oret i la Costera des del coll de Barres.
La senda enfila sempre prop de la ratlla de termes pujant sense descans. El bosc es fa més clar en esta pujada i permet vore al fons el barranc de la Caritat que baixa des dels Noguerals fins al poble d'Aín.
Conforme puge les sureres deixen pas a les carrasques que creixen als crestalls més rocosos i als pins grans que han escapat als incendis.
Després d'un temps que sembla que s'allarga, sobretot en la part final de la pujada on es fa més pendent, arribe al cim del Pic de la Batalla.
El cim de la Batalla també és conegut com a Benialí per la gent d'Aín i es que els pics de les muntanyes solen ser coneguts per les partides de sota, i a just per la banda de ponent de la Batalla, la que baixa al barranc de la Caritat s'estén la partida de Benialí, nom que rep de l'antiga alqueria de Benialí, abandonada arran de l'expulsió dels moriscos.
El nom de la Batalla li ve al pic del barranc que baixa cap al tunel de la carretera d'Eslida a Aín, anomenat el barranc de la Batalla, topònim relacionat amb les batalles que van tindre lloc ací durant la revolta dels moriscos d'Espadà.
Senda al pic de la Batalla.
Després de l'autofoto al cim, no massa reeixida, i sense perdre temps comence la baixada per l'altra banda a buscar la Batalla pròpiament dita, o siga la partida que baixa del cim i repartida entre els termes d'Aín i Eslida.
Pic de la Batalla.
Unes fites marquen la senda que es perd entre la xara que creix abundantment. Fa uns anys es va netejar tot este tram per a fer un tallafocs però ara la vegetació ha crescut de tal manera que no seria capaç d'aturar el foc i l'únic que s'ha aconseguit és eliminar els pins que creixien en tota una llarga franja.
Cal anar atent perquè hi ha un parell de sendes que baixen cap a la Batalla, de tota manera hi ha una senda, molt tapada ara mateix, que fa la volta a tot el pic a manera de circumvalació i sempre podem anar per ella a buscar la baixada marcada amb una gran fita.
Senda de baixada amb fites.
Esta senda de baixada aprofita en part velles pistes i ròssecs de treure pins i baixa directa fins a la pista de la Batalla. Fou traçada i oberta per Carles Janés i vaig tindre la sort de poder-lo acompanyar en una de les jornades de neteja.
Carles en plena neteja.
 Molts van ser qui van ajudar Carles a netejar-la però jo només vaig coincidir amb Pepe Serrano de Tales, que també està netejant i recuperant sendes pels voltants de Tales i gràcies a gent com Carles, Pepe, i molts d'altres la resta de senderistes podem descobrir nous racons i fer noves rutes.
Carles i Pepe Serrano.
La senda baixa quasi recta i en diagonal, sempre prop de la ratlla de termes i passa sota el pinar que cobreix tota la ombria. Hi ha parts on el pinar és més madur, són les zones que van escapar als incendis mentre que la resta són pinets jòvens que creixen molt espessos i fan difícil el pas.
Baixada per la Batalla.
Es passa per una zona plena de falagueres seques. Si es fa la pujada a l'estiu les falagueres estan ben verdes i tapen totalment la senda que quasi no es veu.
La senda es conserva prou bé i això que ja fa quasi deu anys que es va netejar, només hi ha un tram on els brucs la tapen un poc, però no impedeix el pas i a més no punxa.
Fita d'entrada a la senda des de la pista de la Batalla.
La senda aboca a la pista de la Batalla i ací un cartell ens indica la direcció que hem de seguir per anar a Aín, cal seguir a la dreta fins que trobem una gran fita que marca la continuació de la senda.
Este segon tram està en millors condicions doncs s'ha tornat a netejar i es troba ample i clar. Baixa seguint un rellomet on els pins comencen a deixar pas a les sureres fins que s'arriba a un collet que el separa de la Penya Miró.
Camí de la Batalla per la ratlla de termes.
Ací caldria un altre rètol per a indicar que la senda de l'esquerra és la que baixa a Aín mentre que a la dreta anem cap a Eslida.
Per ací ja vam passar a primers d'Estiu enllaçant els pobles d'Aín, Eslida i Artana i ens vam trobar la sorpresa que s'havia netejat la senda que baixa a Eslida que, abans, estava prou bruta.
Ara només hem queda fer el curt tram de baixada per l'Artiga, coberta ara de sureres en un terreny molt assolellat on creix i molt l'argilagot, abans d'arribar a la pista que ve de la font de Fosques.
Camí de la Batalla.
Arribe a la pista just on fa una revolta i baixa a buscar el barranc d'Aín per on passa el vell camí d'Aín a Eslida. Jo per contra seguisc amunt però la pista només puja un poc i de seguida continua planera travessant l'Ombria del camí d'Aín coberta de sureres.
El camí passa per damunt de la font de Sant Josep que queda molt fonda, al llit del barranc abans de travessar el barranc del Fonillet on mou una pista que puja cap a la font del mateix nom.
Un poc més avant es troba la font de Fosques sempre amb un filera de cotxes i gent amb marraixes per omplir aigua.
Pista de l'Ombria del camí d'Aín.
Des d'ací només cal baixar un tros no molt llarg fins a la carretera d'Aín i seguint-la, entrar a Eslida.
Quan entre em dirigisc al bar Jove on ja s'estan prenen la cervesa els companys de ruta que hui l'han feta més curta.
Fent temps.
I després de recuperar forces s'acaba la ruta, però abans encara tenim temps de rodar pel mercat d'Eslida a vore si hi ha alguna cosa que ens compon.
Mercat a Eslida.

Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
ain - eslida - artana més informació ací
ain - batalla - noguerals - bovalar - ereta més informació ací
cara nord del batalla més informació ací
eslida - tres creus - puntal de l'aljub
eslida - puntal - oret

Més informació:

  • Cartoweb
  • Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
  • Fullet informatiu dels senders d'Eslida (accessible a la web)
  • Arnau Juan, Òscar Chóvar: mapa y guía excursionista ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 (accessible a la web)
  • Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999
  •  Senders d'Aín, fullet realitzat per la SASE i editat per l'Ajuntament d'Aín. accessible a la web.
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • 2 comentaris:

    1. Mol bona ruta Xavier, enllaçant dos dels cims més carismàtics de la serra, es veritat hi ha un tram en la pujada a l'Aljub que es realment espectacular, i eixa pedrera, com la veus per pujar?, per cert, jo un dia que vaig pujar amb cotxe al Puntal per buscar robellons, vaig vore l'illa de Mallorca, a vore si trobe la foto i te la pase per fb.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Dani:
        El track que vaig trobar pujava per la pedrera, però crec què és més fàcil fer-la de baixada (o menys incòmoda), caldria provar-ho però em va donar la impresió de ser una d'eixes que fas dos passes avant i un arrere.
        Em faria molta il·lusió vore Mallorca (encara que siga en foto) conec més gent que l'ha vista des de la serra d'Espadà però jo mai he pillat un dia per a vore-la. Però sí que la vaig vore des de la Serratella (tinc foto però molt mala).
        Per cert, dissabte que ve anem a fer els cinc mils d'Espadà.

        Elimina