Amb l'excusa
de vore els pelegrins de les Useres tornem a Penyagolosa, i és que
s'acosta la primavera a les terres altes, el millor moment de l'any
per a passejar-les. Si dimarts passat vam fer una ruta sota els
cingles, pel país de la cabra, hui ens toca anar a l'altra banda,
pel Rodesnar i el Rebollar, pel país del cabirol encara que
dissortadament no en trobem cap.
Si dimarts vam trobar Sant Joan
solitari i tranquil hui amb els pelegrins de les Useres es fa difícil
fins i tot trobar un lloc per aparcar i fins i tot hi ha quatre
autobusos de gent que ha pujat a vore o acompanyar els pelegrins.
Així que el primer que fem és
acostar-nos a Sant Joan a vore l'ambient perquè els pelegrins en
estos moments estan dinant o tancats a la Cova. Visitem Sant Joan,
visita obligada en un dia de festa com hui, i fem temps fins que siga
l'hora d'eixir visitant també el Centre d'Interpretació instal·lat
a l'antiga casa forestal. Ací darrere, vora les quadres dels
forestals on han passat la nit, estan amanides ja les dèneu
càrregues que acompanyen els pelegrins per a portar-los el fato.
 |
| Les càrregues abeurant a la font Voltà. |
Quan les càrregues emprenen la marxa
anem a la placeta de Sant Joan per on passen els pelegrins. Els
pelegrins ixen per la porta principal de l'església, la que dona a
la font Coberta i que s'obri en les celebracions especials, i és que
Sant Joan, com església d'origen medieval què és manté
l'orientació primitiva de les esglésies amb l'altar a llevant i la
porta principal a ponent. Per esta ix la processó que despedeix els
pelegrins; amb la creu al davant i la processó del poble; darrere el
guia i la processó dels pelegrins que van descalços, en silenci i
separats una trossada. Als porxes es despedeixen de Sant Joan besant
a terra i la relíquia del sant que porta mossén David revestit per
a l'ocasió.
La placeta està de gom a gom però no
se sent ningú, només els cantors amb els cants a la manera
gregoriana.
 |
| Pelegrins de les Useres. |
Finalment eixim de Sant Joan seguint el
camí del Puerto per davant de la casa forestal. Ací comença el
PR-CV-66 que puja cap a la Serra de la Batalla passant pel Rebollar,
la Portera del Llop i el Xaparrar. La idea era fer una de les rutes
descrites per Enric Roncero a Penyagolosa: paisatges del sostre
d'un País (el millor llibre sobre Penyagolosa, per cert), que fa
la volta per l'Atzevar i l'Espino, però al final hem fet una ruta un
poc diferent, més curta però també molt interessant per les terres
que queden a ponent de Sant Joan.
 |
| Camí de les Carretes. |
Deixem enrere el punt on s'inicia el
sender, on hi ha un panell indicador, i seguim recte per la pista que
puja. A l'esquerra munta el camí del Puerto que passa pel mas Roig i
la Torre Mosquit, per allí retorna el PR.
El camí de les carretes fa honor al
seu nom i és un ample camí de carro (o carreta) que permet el pas
d'aquests per a baixar carbó o fusta des de la Portera del Llop i
amb esta finalitat degué ser traçat. Tot i què hui ens pot
semblar intransitable per a un vehicle de rodes cal recordar que els
carros poden passar per llocs on els moderns cotxes no ho fan, ni tan
sols alguns 4x4, degut a les grans rodes, i l'única dificultat és
la pendent, per això el transport es solia fer de baixada i mai al
contrari.
La pista que va per damunt del vell
camí acaba quan este travessa el barranc del Rebollar, deprés el
que vorem és una senzilla senda que puja amb forta pendent per la
Lloma del Pi de la Fulla. En alguns trams l'amplària del camí,
picat en part a la roca ens recorda que no es tracta d'un simple camí
de ferradura.
El camí fa alguna revolta, però
poques, mentre enfila per la lloma clapejada de pins, carrasques,
ginebres i algun roure fins que troba una pista. A partir d'ací la
vegetació canvia i el terreny calcari deixa pas als gresos que
ocupen la vessant occidental de la vall on s'està Sant Joan. El
pi negral deixa pas al rodesno
i el burguillo
l'acompanya formant una catifa. També comencen a aparèixer alguns
rebolls.
 |
| Penyagolosa des del camí de les Carretes. |
La pista continua cap a la Bertrana
mentre que nosaltres, seguint el camí, trenquem a l'esquerra per a
pujar a la Portera del Llop.
Quan ens arrimem a la portera comencem
a trobar pins tallats, hem eixit de la muntanya pública i estem en
terres del mas Roig, i han tallat pins per a fusta però encara estan
les branques i la remulla escampades per terra esperant ser
triturades o recollides.
 |
| Ramulla deixada després de traure pins. |
Amb eixe acompanyament arribem a la
Portera del Llop, collet amb un important encreuament de camins. Per
ací passa la pista que, des del Planàs, va al Puerto per la Torre
Mosquit i el mas del Collado. Ací arriba el camí de les Carretes i
des d'ací baixa un camí al Mançanar, i també el PR continua cap
al Xaparrar per la font d'Argilaga. Nosaltres abandonem el PR i
continuem per la pista a l'esquerra per a passar pel Rebollar.
 |
| Pins tallats a la Portera del Llop. |
Als pocs metres de la Portera trobem
una balma murada, és la coveta
dels carboners, curiosa construcció que aprofita un bloc de
roca. A partir d'ací entrem en el Rebollar. Els rebolls comencen a
fer-se més abundants conforme avancem, però encara estan nus de
fulla esperant la primavera que encara no ha arribat. Es tracta de
rebolls joves degut a l'intens carboneig de la postguerra que va
arrasar quasi tots els boscos madurs de carrasques i roures de les
nostres terres. Com que el carboneig fa anys que va acabar el bosc
torna a créixer i prendre força i al estar prohibit tallar-los amb
les tales de pins cada vegada es va fent més pur i a la llarga
tornarà a formar un bosc madur i ben format que s'estén al llarg de
les vessants de solana on apareix el rodesno. De fet rebolls en podem
trobar en la major part de raconades de Penyagolosa que es troben al
cara-sol amb un sòl silici.
Deixem enrere el Rebollar continuant
cap a la Torre Mosquit i passant per la vora de les Fontasses. Abans
ací hi havia un gamelló de fusta que arreplegava l'aigua que
regalima de la muntanya, en un de tants condicionaments de la pista
van desaparèixer però no el lloc on eren, moll i on sol eixir
l'aigua els anys normals, enguany amb la seca que portem està
completament eixut.
 |
| El Rebollar. |
Un poc més avant abandonem la pista
principal, ja prop de la Torre Mosquit, i continuem per la dreta
seguint una vella pista que ara s'ha convertit en un ample caminal
que munta cap al collet del Corral Sec. Ací retrobem el PR que puja
per la font de l'Argilaga i continua cap a la font de Dalt.
Al arribar al collet se'ns obre al
davant l'altra vessant, la que mira al Pla d'amunt, a la serra de la
Batalla, a les terres altes d'Aragó. Aprofitem per pujar cap al
Xaparrar des d'on també podem vore Penyagolosa per la seua esquena
més herbosa, la vall del riu Carbo, als nostres peus, i la vall del
Villahermosa, i serres i muntanyes que s'estenen fins que es perd la
vista.
 |
| Camí del Collet del Borguillo |
Al collet trobem també el contacte
entre la calcària i els gresos, que dona lloc a una vegetació
diferenciada. Així d'una banda hi ha els pins rodesnos i rojals, amb
sotabosc de burguillo, mentre que per l'altra hi ha alguns pins
rojals, ginebres i alguna xaparra que no arriben a formar un bosc.
 |
| Collet del Borguillo. |
Després d'un breu descans i fer un
glop d'aigua i un mosset continuem la ruta de retorn a la Portera del
Llop passant per l'Artiga de Garrido, capoll que queda dalt del
Rebollar. La part més alta, calcària, es troba pelada i des d'allí
hi ha una ampla panoràmica cap al nord. La resta de la ruta passa
per terreny silici i transcorre sota un espés pinar.
 |
| Camí de la font d'Argilaga. |
La senda travessa una portera i baixa
per l'ombria amb una certa pendent, mentre a l'esquerra va formant-se
un reguer que baixa cap al Mançanar. Al llarg de la baixada anem
trobant grèvols i, per la nostra esquerra i vora el reguer, salzes.
 |
| L'artiga de Garrido. |
Arribem així a la font de l'Argilaga,
ara només un forat al terra que vessa l'aigua cap a una bassa
recentment excavada. El racó però és ben agradable, clapejat de
falagueres encara seques i amb un parell de salzes que ja trauen
fulles sota uns grans exemplars de pi rojal.
Des d'ací la senda continua pel que
fou una antiga pista, ara envaïda per la vegetació, que baixa amb
una forta pendent cap a la Portera del Llop.
 |
| Camí dalt la font de l'Argilaga. |
Quan arribem a la Portera del Llop hem
de passar una portera de veritat a l'arribar al coll i retrobar-nos
amb la pista del Puerto. Però abans de tornar a Sant Joan pujarem a
fer una visita a la torre forestal de la Bertrana i per això cal
seguir a l'esquerra per la pista que planeja per l'ampla collada on
està la Portera.
 |
| Portera del Llop. |
Quan la pista comença a baixar
l'abandonem i continuem per una pista més estreta que puja dreta cap
al capoll que domina el coll. Després d'una curta pujada ja podem
començar a distingir la torre entre els pins, però només quan
estem quasi als seus peus la podrem vore. Des de dalt hi ha un
magnífic panorama del Pla i de Penyagolosa però per a previndre
accidents el recinte està tancat amb cadenat i des de baix els pins
no ens deixen vore molta cosa, de tota manera paga la pena de pujar
per admirar el magnífic bosc de pi rodesno que ens acompanya.
 |
| Torre forestal de la Bertrana. |
Després d'un breu descans continuem la
baixada per la banda de tramuntana, per on continua la pista, però
quan esta fa una tancada revolta l'abandonem i travessem el pinar al
recte buscant la cova de la Bertrana.
Travessem el pinar sense senda, i
travessem un tallafocs abans de començar a trobar traces de velles
pistes fusteres. En seguim una que més o menys va en la nostra
direcció fins que trobem unes fites que marquen el sender que puja
des de Sant Joan a la cova de la Bertrana. A la cova en esta ocasió
no ens acostem però si hom no la coneix paga la pena fer-ho.
 |
| A través per la Bertrana. |
Baixem pel sender, costerut però prou
clar i més ben enfitat que fa un any quan vam passar per darrera
vegada.
La senda fa una llarga diagonal per la
vessant, sota els pins i travessant grans rodals de falagueres, abans
d'arribar a la pista del Puerto. Travessem la pista i de l'altra part
el sender està més ben marcat i xafat.
 |
| Senda del Rodesnar. |
Seguim baixant i just quan el sòl
canvia i els gresos deixen pas al calcari, el pinar s'acaba i deixa
pas a un terreny obert amb carrasques i ginebres. Enfront nostre
tenim l'esquena de Penyagolosa i el barranc de la Pegunta que hi
baixa, i davant, ja a tocar, la casa forestal cap on ens dirigim
acabant així la ruta.
 |
| Casa forestal i Penyagolosa al fons. |
I acaba així la marxa però no
l'excursió perquè per acabar d'arrodonir el dia ara toca anar a les
Useres a vore l'entrada dels Pelegrins al poble, ja de nit fosc.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
sant joan - mas roig - teix mil·lenari més informació ací
sant joan de penyagolosa - cova de la bertrana més informació ací
mosqueruela - sant joan
Més informació:
- Ajuntament de les Useres
- Monferrer, Àlvar (1995) Els pelegrins de les Useres Ed. Generalitat Valenciana
- Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
- Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
- Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
- Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada