dissabte, 26 de juliol de 2014

DEL PLA DEL SALANDÓ AL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA BARTOLA

Este cap de setmana el teníem marcat per anar a fer ruta per la Val d'Aran, on ens va convidar Vicent a anar, però al final les circumstàncies personals ens han impedit a uns quants poder anar així que, seguint la tradició, hem anat a caminar pel Desert de les Palmes.
La idea inicial era seguir uns tracks de C.E.B. Ferran que pugen des del Pla de Salandó al castell de Montornés; baixar a la Parreta i pujar a la Mola del Morico per fer la travessa fins al Bartolo i baixar. Finalment però hem fet una ruta no tan dura per culpa de la calor i humitat.
L'agulla del Salandó des del Pla.
Hem eixit des del Pla de Salandó, d'on solem fer-ho habitualment per esta part del Desert, i no som els únics doncs com sempre a les 8 del matí ja està ben ple de cotxes. Esta vegada però no anem cap al convent ni cap a les Agulles sinó que ens dirigim cap al castell de Montornés, així que travessem el barranc del Desert i seguim per un caminal que segueix la falda de les muntanyes cap al sud.
Faldejant el Desert.
 A la nostra esquerra queda l'autopista i per la dreta comencen les costeres que munten cap al Desert i a Montornés. Ací hi ha molts camins i sendes, tots molt trafegats i cal anar amb cura, per sort la cartografia del Terrasit els recull (quasi) tots i amb l'ajuda del mapa carregat al GPS és fàcil trobar el camí correcte.
Senda al Castell de Montornés.
 Arribem així al barranc de l'Arrufà(da) i després i ens desviem pel camí que puja al castell de Montornés encara que no arribem a travessar la muralla exterior sinó que abans d'arribar ens desviem per un senderol que baixa directe al barranc de la Parreta. La pujada se'ns ha fet molt dura, per una banda és prou dreta i per l'altra el sol del matí calfa de valent tota la vessant per on pugem, la humitat és molt alta i no corre ni una miqueta d'aire.
Sota el castell de Montornés.
 Del castell de Montornés se'n poden dir moltes coses però ho deixarem per a la propera vegada que pugem doncs els seus murs enrunats pel temps i els vàndals encara poden contar moltes històries. Això sí continua sent un magnífic mirador sobre la Plana i fent de centinella de la part nord de la Plana.
Baixant amb la Plana al fons.
 Conforme baixem davant nostre tenim la Mola del Morico, on pensàvem pujar, però ho descartem a causa de la calor que fa. Per sort la senda de baixada va sota el pinar que cobreix la vessant del barranc de la Parreta i a més el sol l'hem deixat a l'altra banda.
La Roca Blanca i la Mola del Morico.
 Tota la part baixa de la Parreta està ocupada per urbanitzacions que ocupen la clotada que queda entre les faldes de Montornés, la Roca de la Seda i el Cormo de les Creuetes. Per sort la senda que portem ens aboca al barranc de la Parreta però ja per dalt de les urbanitzacions en una zona de pinar tancat.
Baixada a la Parreta.
 Per ací passa el camí de la Parreta, que puja cap a la font del Senyor, un poc més avall pel barranc queda la pista que puja al coll de les Creuetes vorejant el barranc de l'Aigua.
Camí de la Parreta.
 Nosaltres seguim camí amunt, vora el barranc, en una pujada llarga i suau que a més va per l'ombra quasi tota l'estona doncs el sol encara no ha saltat per damunt del castell que ens queda dalt a la nostra dreta.
Arribem així a un rodal on un grup de roures creixen amb força després dels incendis que ha patit el desert. Fa goig de vore'ls i pena pensar que abans tot el barranc havia d'estar voltat d'una gran rourera.
Roures al barranc de la Parreta.
El camí continua per dins del barranc fins a la font de Dalt; tancada i canalitzada per a l'abastiment d'aigua potable. Este darrer tram és el més fresc del barranc amb marfulls i alborcers que alternen amb roures a estes hores encara a l'ombra del Castell de Montornés que queda dalt nostre.
Castell de Montornés.
Des d'ací continua una pista que puja cap a la urbanització de la Parreta Alta i quan arribem a les primeres cases una senda molt ben senyalitzada ens porta per l'esquerra, vorejant la urbanització, fins a la carretera del Desert.
Carretera del Desert.
Fem un tros per la carretera sempre molt freqüentada pels ciclistes que van amunt i avall. Més ràpids avall que amunt.
Un tros més avant ens trobem amb el mas de la Bartola i ens desviem per l'esquerra per a pujar al centre d'Interpretació del parc natural del Desert de les Palmes que es troba ací.
Centre d'Interpretació de la Bartola.
Aprofitem per agafar aigua allí mateix i també per xerrar amb un dels tècnics del parc que ens fa una explicació molt didàctica dels valors del parc i també ens explica els animals que hi viuen tot i què no els vegem. Alguns molt abundants com els senglars o les genetes i d'altres que encara no ho són com les cabres i els cabirols.
Continuació de la senda des de la Bartola.
Eixim per la part de dalt del centre, per on ixen les tres primeres rutes del parc natural, i de seguida enllacem amb el vell camí de Benicàssim a la Pobla Tornesa que passa pel convent del Desert de les Palmes.
Porteria Alta.
Nosaltres el seguim cap a la dreta, pujant a la Porteria Alta que tenim davant nostre i flanquejada per l'ermita de l'ermita del Carme i la de Sant Joan. Este mateix hivern a instàncies dels amigos del monasterio del Desierto de las Palmas es va restaurar la porteria que es trobava enrunada i l'ermita de Sant Joan que estava en molt mal estat i amenaçant ruïna total i ara fan goig de vore.
Convent Nou des de la Porteria Alta.
Només passar la Porteria Alta entrem al Desert de les Palmes pròpiament dit, ens trobem doncs en terres dels frares carmelites i caldrà travessar-les de dalt a baix fins a la Porteria Baixa, ja desapareguda. Esta era una dels dos accessos al recinte del convent.
Ermita del Carme.
No resumiré ací la història del Convent doncs ja ho vaig fer l'any passat en una altra entrada. Només apuntar que encara conserva el sentit espiritual amb que es va construir i diverses ermites, entre elles la del Carme, encara s'usen per a retir espiritual i per eixa raó hi ha un cartell que avisa de no acostar-se per no molestar els possibles ocupants de les ermites que busquen un retir espiritual en soledat.
Baixant al Convent Vell.
Seguint el camí passem per la vora de la Casa d'Oració i per davant del Convent Nou i ens desviem cap al restaurant per baixar al Convent Vell. No arribem fins al restaurant per on baixa el vell camí que unia els dos convents sinó que trenquem a l'esquerra per un senderol obert per a evitar passar-hi i que ens duu al vell camí prou més avall.
El camí es troba vorejat d'Antros, xicotetes capelles on es retiraven els frares a fer oració durant el dia, alguns d'ells dins de les parets que voregen el camí que ens porta fins a la porta d'entrada al Convent Vell.
Porta del Convent Vell.
L'accés està tancat degut al perill d'ensorrament de les parets del convent. Nosaltres però no entrem sinó que per la dreta continuem per una senda que baixa cap a la font de la Teula.
Font de la Teula.
Arribem a la font de la Teula d'on només raja un fil d'aigua. Des d'ací baixa un camí a Benicàssim però nosaltres ens desviem per un senderol que segueix una vella sèquia, substituïda després per una tuberia però que ara es troba en dessús i que portava l'aigua de la font fins a l'ermita del Naixement per a regar l'Horta de Baix.
Ermita del Naixement.
Passem per davant de l'ermita del Naixement, en bon estat i on també esporàdicament s'hi troba alguna persona en retir espiritual i baixem per l'Horta de Baix, encara plantada de tarongers, ametlers i oliveres i que s'estén en un dels pocs llocs plans que hi ha.
Horta de Baix.
El camí travessa l'Horta de Baix i enfila vessant avall buscant el barranc del Desert. Al fons queda la mar emmarcada per l'Agulla del Salandó i l'Arrufada. Esta part és la més deforestada de tot el Desert i ací els pins no han arrelat després dels dos grans incendis del 87 i 92.
Camí del Desert (i de la Pobla) a Benicàssim.
Arribem a l'altura del barranc i passem per la vora d'una presa per a laminació de les pluges torrencials que, reiteradament, inunden la zona turística de Benicàssim.
Un poc més avant continuem per l'esquerra per una pista que ens porta a la carretera del Desert, just per on estava la Porteria Baixa o Portalet de la Garrofera, punt d'accés a la finca del Desert des de Benicàssim i assolada per les mateixes pluges que van obligar a abandonar el Convent Vell.
Carretera del Desert al Pla del Salandó.
Ja només ens queda fer l'últim tros de camí fins al Pla del Salandó. Per sort ha començat a bufar el vent de la mar i això ens ajuda a no patir massa l'últim tram, encara que de seguida baixem al poble a recuperar líquids al primer lloc que trobem obert.

Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

de Benicàssim al Convent
l'Agullot des del Pla del Salandó
Agulla del Salandó i Agulles de Santa Àgueda
del Pla del Salandó a Miravet tornant pel Juvellús

Més informació:

2 comentaris:

  1. Hola!

    Buena ruta de senderismo. Lo malo es el clima en estas fechas.

    Saludos!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El clima que tenim és el que és, així que ens toca caminar amb calor si volem eixir igual que al País Basc els toca eixir amb aigua. Això sí, és el dia que més calor hem patit de tot l'estiu.

      Elimina