dissabte, 6 de desembre de 2014

CIMS D'ESLIDA: LA COSTERA I TARRAGUAN

Hui toca Eslida. En realitat havíem de vindre la setmana passada per vore la marató dels dements (i caminar) però amb l'aigua que caïa no ens vam fer avant, els de la carrera sí. Així que aprofitant que Ramiro està a Eslida hem vingut a fer una part de les sendes per on passa la marató però amb un altre recorregut.

Si a primers d'any vam pujar el Puntal de l'Aljub i el Batalla hui pugem els altres dos  pics que tanquen Eslida pel sud: la Costera i Tarraguan completant l'ascensió als principals pics del terme. Ara només ens queda pujar als pics que queden més al nord: Cocons i la Solana  però això serà un altre dia.
Carrers d'Eslida.
Eixim d'Eslida pels llavadors seguint el GR-36 que passa per les hortetes del poble, xicotetes hortes que es reguen de les moltes fonts que hi ha pels voltants.
Eslida des de l'Ereta de l'Alcudia.
Abandonem el GR que continua a buscar el camí d'Alfondeguilla i baixem cap al barranc de Xova, seguint-lo per la pista formigonada on trobem el PR-CV-384  i el seguim quan deixa el camí ample i travessa el barranc de Xova i el de Castro, per on corre l'aigua de les pluges recents.
A partir d'ací comencem a pujar pel pinar de les faldes de la Costera.
Barranc de Castro.
Travessem esta primera part del pinar i abandonem el PR que puja a la pista de la Costera per anar a buscar els Xalets de la Costera i per ells arribar a la pista per on pugem al repetidor que queda a la vora. Just ací mou una senda que travessa el pinar de la vessant nord de la Costera.
Es tracta d'un pinar espès i amb poc de sotabosc, segurament el millor conservat de tot el terme d'Eslida.
Pinar a la Costera.
Anem a l'ombra i fa frescor però la pujada ens fa entrar en calor.
Eixim del pinar per trobar un gran pedregal i seguint la senda el travessem en diagonal i pugem per l'altra banda a un rellomet on trobem finalment el sol.
Pedrera al vessant nord de la Costera.
Segons el Terrasit seguint el rellomet puja una senda recte al cim. Nosaltres preferim seguir recte, fent més volta però sense grans pujades i per una senda que llevat d'algun tram està neta i clara.
Camí per dalt del barranc dels Llops.
Quan ens acostem al barranc trobem un tram on el pinar deixa pas a les sureres i sota d'elles creixen amb força els brucs que dificulten el pas en algun moment, però no dura molt doncs de seguida trobem el camí que puja a la Costera des de la font dels Llops, per on passa el SL-CV-101 i on la setmana passada van passar els participants de la marató dels dements.
Únic tram tapat.
La senda puja fent voltes amb forta pendent fins que arriba just a sota dels alts. Ací hi ha restes de casetes i trinxeres de la guerra i a partir d'ací continua sempre per l'ombria cap a la Costera. Sembla feta quan a la guerra per donar servei a les trinxeres doncs evita continuament estar exposada a la banda de solana, que mirava al front.
Senda de la Costera.
Seguint la senda arribem al cim de la Costera, que no destaca massa enmig de la llarga cresta que seguim ara sí per dalt.
Cim de la Costera.
Seguint la senda arribem altra vegada al GR-33, just dalt del Coll Roig. Fins ací arriba un vell camí obert a la guerra i que ara aprofita el GR camí de la mar.
Nosaltres però no seguim ni este ni l'altra senda que fa el GR per baixar al coll Roig sinó que enfilem un vell camí que baixa per la Solana de Castro a buscar el barranc de Castro.
Senda cap a la Solana de Castro.
Este camí ha estat recuperat per a passar la marató dels dements, tot i que en alguns punts no han respectat el traçat original que baixa fent voltes i han retallat tirant recte.
Baixada per la Solana de Castro.
Anem sota un bosc de sureres esclarissat que ens deixa vore al davant el barranc de Castro i darrere seu Terraguan, la pròxima fita del dia. Podríem haver pujat pel coll Roig i el coll de la Malladeta però fòra massa fàcil així que arribats a la pista de la Costera la seguim per retrobar novament el GR i baixar barranc avall cap a Eslida.
Pista de la Costera.
Des de la pista de la Costera la senda que seguim sembla que baixava recte al barranc però com que està perduda ens toca pujar a buscar el GR i pel camí d'Alfondeguilla baixar cap a la fonteta de Castro passant pel corral de Segarra seguint el PR-CV-384.
Camí d'Alfondeguilla.
El camí empedrat acaba a la nova pista asfaltada que l'ha substituït, però només la seguim uns metres perquè de seguida trobem la font de Castro, seca malgrat la pluja recent.
Ací abandonem el GR i seguim el PR.
Barranc de Castro i el coll Roig.
Passem ara per l'ombria del barranc, per una senda que segueix el traçat del barranc però a una certa altura de manera que tenim una bona vista de la Costera i la Solana de Castro per on hem baixat.
Quan la senda arriba a un collet i comença a baixar a la font de Matilde abandonem el PR i continuem a l'esquerra pel camí de Terraguan.
Camí de Terraguan.
Per este mateix camí va passar dissabte passat la carrera i es nota doncs els centenars de peus juntament amb l'aigua han deixat uns regalls considerables.
El camí puja pel pinar fens revoltes fins que trobem la carretera. Només passar-la hi ha una bifurcació, per la dreta puja el camí de Terraguan cap al coll d'Eslida, per on ja vam baixar fa un parell d'anys. Nosaltres seguim per l'esquerra pel camí de la Malladeta.
Cal estar atents perquè no està massa clar el punt on conflueixen els dos camins i no està marcat.
Travessant carretera.
Travessem novament la carretera i continuem pujant però no directament cap al Pla de Tarraguan, dalt nostre, sinó cap a l'esquerra buscant el collado Nariz.
La senda està prou clara tot i no haver-se netejat mai (que jo recorde) i tampoc ser de les sendes més xafades. Encara recorde la primera vegada que vaig baixar per ella, fa molts anys, amb Eliseu Arrufat i Pepe el Bono fent de guia d'unes muntanyes i camins que tan bé coneixia.
Arribant al Collado de la Nariz.
Arribem finalment dalt del Collado de Nariz però no arribem al coll. Just per la ratlla corre una senda que des del Collado de Nariz passa per la lloma de Tarraguan fins al coll d'Eslida seguint l'assegador que passa per dalt.
Lloma de Tarraguan o del Sastre.
Pugem la lloma de Terraguan fins al punt més alt que a Chóvar anomenen el Sastre. Ací ens aturem per disfrutar de les magnífiques vistes a banda i banda de la serra i per fer un mos recuperant forces.
Fent un mos al cim de Tarraguan.
Baixem per l'altra vessant cap al coll d'Eslida per on passa la carretera i abans d'arribar deixem a l'esquerra un indicador que marca l'inici de la senda a la mina los Sejas. Per ahí vam passar l'última vegada que vam estar per ací, fent la volta a Tarraguan en conte de passar per dalt.
Baixant al coll d'Eslida. Al fons el Puntal de l'Aljub.
Des d'ací continua una pista fins al mateix coll d'Eslida per on passa la carretera i per on passaven també els antics camins d'Eslida a Chóvar doncs no hi havia un únic camí per anar d'un poble a l'altre.
Coll d'Eslida.
Travessem la carretera i continuem pel camí asfaltat que puja al repetidor del Puntal de l'Aljub.
Deixem a la dreta una vella pista que baixa cap al barranc però està totalment tapat i no ens abelleix punxar-nos i continuem un tros més fins arribar a les Creus d'Eslida.
Les Creus d'Eslida.
Ací prenem a la dreta la pista que entra a la mina de Blavet i en ella enllacem amb el PR-CV-352 que seguirem fins al poble.
Pista de la Mina de Blavet.
Passem per davant la boca de la mina i continuem un tros més per pista fins que l'abandonem per baixar al barranc on retrobem el vell camí de Chóvar; el més habitual per anar d'un poble a l'altre, que remunta el barranc de Xova (transparent el topònim) i que baixa des de les Creus pel barranc, encara que ara es troba molt perdut.
Camí de Chóvar.
El camí conserva molts trams empedrats que mostren que fou un camí important, cuidat i conservat doncs tenia molt de trànsit.
Conforme baixem anem trobant xicotetes fonts que fan que el barranc porte un fil d'aigua constant aprofitat per a regar les hortes de més avall.
Barranc de Xova.
Finalment el camí aboca a la carretera de Chóvar a l'altura del Primer Pont, traçada a partir d'ací damunt del vell camí i per ella retornem al poble.
Carretera del coll d'Eslida.
Però encara ens queda una part interessant. Passem per dalt del poble seguint la carretera fins al cementeri i per davant d'ell agafem una senda que baixa fins a les primeres cases on hem començat la ruta davant la casa rural on s'allotja Ramiro.
Ara ens toca cervesa com de costum, i dutxa i un bon dinar després, com no sol ser costum.



Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

D'Eslida a la Costera i retorn per la Mina de los Sejas
D'Eslida al castell de Castro i a la Nevera
Aín, Eslida i Artana
Cims d'Eslida: Puntal de l'Aljub i la Batalla
Excursió a la Cova de l'Oret

Més informació:
  • Fullet informatiu dels senders d'Eslida (accessible a la web)
  • Arnau Juan, Òscar Chóvar: mapa y guía excursionista ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 (accessible a la web)
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web

2 comentaris:

  1. Bonitas cimas por Buenas sendas.
    Lo digo por experiencia jejeje
    felices fiestas
    saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment bones festes i un any nou ple de muntanyes.

      Elimina