dissabte, 14 de febrer de 2015

LA MOLA, EL TURIO I LAS PICORZAS

Hui tocava fer un vèrtex que tenint molt a prop mai havíem pujat, en part per no ser factible fer una ruta circular i en part perquè és un dels grans oblidats: la Mola.
La Mola és el nom que pren l'altiplà que s'estén en la part sud del terme de Fanzara fins als límits amb Ayódar i Suera. Tot i què no és una mola com les que acostumem a vore al Maestrat, vorejada per cingles, sí que presenta una gran superfície plana per dalt envoltada per barrancs amb fortes pendents.

Comencem la ruta al Collado d'Ayódar, per on passa la nova carretera i el vell camí de Suera a Ayódar. Des d'ací seguim una pista traçada en bona part damunt el vell Camino del Collado que ens puja fins al coll dels Frares.
Pujada a la Muela.
 Al coll dels Frares trobem una porta amb la inscripció "Frailes - Collados" que fa referència a les dos grans finques a que dona pas. També una xicoteta inscripció que fa referència a què es tracta d'una propietat privada. De tota manera cal afegir que per ací passa l'assegador de las Picorzas per damunt del qual es troba traçat el camí i què és de domini públic i este és imprescriptible i inembargable i només es pot modificar el seu traçat mitjançant una llei, per la qual cosa no ens en poden impedir el pas (però sí l'accés a les finques dels voltants que cal recordar són privades).
Mas de los Frailes.
El camí (i assegador) passa sota l'enrunat mas dels Frares i un poc més avant trobem a la dreta una senda que  puja al cim de la Mola. Recte la pista continua cap al mas dels Collados (per on passa un vell camí entre Suera i Fanzara).
Senda a la Mola.
La pujada per la senda és curta i està neta i xafada. Dalt hi ha una caseta de vigilància forestal i este és l'únic accés a la mateixa.
Conforme pugem anem divisant unes vistes més àmplies dels voltants, tant de la vall del Millars com de la Serra d'Espadà i de la Plana.
Cim de la Mola.
 Al vèrtex coincideixen els termes d'Ayódar, Fanzara i Suera i una grossa fita ho marca. A la vora es troba el vèrtex geodèsic i uns metres més enllà una caseta de vigilància forestal i unes antenes.
Vèrtex amb la serra d'Espadà al fons.
I és que des d'ací es dominen totes les serres septentrionals d'Espadà, bona part de les muntanyes que voregen la vall del Millars i del Villahermosa, i fins i tot part de les terres del Maestrat.

Després de fer-nos les fotos corresponents continuem ruta refent la senda de pujada cap al mas de los Frailes. No solem fer camí d'anada i tornada però ací la continuació no és gens clara tot i què l'assegador baixa cap al barranc de la Basseta, als peus de la Mola però molt més avall.
Baixada cara a Ayódar.
Quan arribem al collado de los Frailes seguim a la dreta per una senda que segueix el vell camí d'Ayódar a Fanzara travessant l'ample pla de la Muela.
Camí de Fanzara per la Torreta.
La primera part anem per senda travessant pinars cap al mas de la Torreta. El vell camí anava directe a la Torreta però l'actual senda no passa pel mas i el deixa a la dreta buscant els bancals treballats i el seu camí d'accés.
Pista de la Muela.
Ací trobem la pista que des de la Cueva Santa puja a la Muela, i també trobem bicicletes que fan el trajecte des d'un coll a l'altre. Senderistes no en passen tants perquè es fa difícil fer una ruta circular que, a més, és prou llarga.
Pensàvem seguir un track de Bilbo per tal d'anar directes a la fuente Clara però on acaba la pista no veiem cap senda clara per continuar i per no fer-ho més llarg seguim per la pista principal que travessa la Muela cap al Cantaspín.
El Alto de la Muela des de la Muela.
Passem per davant d'uns corrals arreglats i deixem a la dreta el camí que duu a la Cova de la Mola i, un poc més avant, trobem a l'esquerra una paleta de fusta que ens marca la baixada a la Fuente Clara.
Senda a la Fuente Clara.
La senda a la Fuente Clara no està tan clara com la font i de vegades es perd entre bancals treballats per a sembrar cereals per a les perdius, tot i què de quan en quan trobem alguna fita que ens indica que anem per bon camí.
El Cantaspín.
Anem travessan els matollars que creixen al Cantaspín formats per romer, coscoll, pedorreta, estepa i argelaga, amb alguns pins de tant en tant i fins i tot alguna carrasca i ginebre.
La senda baixa cap al barranco del Turio, que queda a la nostra esquerra, on es troba la font, però nosaltres seguim recte seguint el track de Bilbo per a buscar una senda poc clara que baixa a la fuente del Turio.
Senda al Turio.
Les sendes són prou perdedores en tot este tram, però per sort no és la primera vegada que venim i tenim una idea prou clara d'on anem i per on hem d'anar.
Arribem a un punt on ens hem de desviar a l'esquerra per començar la baixada. Vam passar per ací farà un parell d'anys però ens toca recuperar el track per estar-ne segurs enmig de la malea.
Comencem a baixar i de seguida recordem la senda, que en aquella ocasió vam fer de pujada, i passem per un lloc on s'aposten els caçadors (aquell dia n'hi havia un que ens va indicar cap a on anar).
El Turio.
La senda no està gens clara però de tant en tant trobem fites, deixades pels caçadors per no haver de buscar el camí cada vegada que baixen o pugen. Les seguim avall fins que les perdem. Pot ser no hi ha cap més o no hem sigut capaços de trobar-les així que baixem al recte cap a la font seguint els senderols oberts per les cabres.
Barranco del Turio.
Arribem al barranco del Turio just on és la font, on també baixen a beure les cabres. Des d'ací la senda està clara remuntant en diagonal per l'altra banda fins al corral del Turio.
Fins al corral (i a la font) entra un el camino del Turio des de la Yesera que es va netejar fa uns anys i es manté en bones condicions. Però nosaltres no el seguim cap al riu sinó en direcció contrària remuntant el barranc.
Fanzara des del Corral del Turio.
L'any passat vam acompanyar a Pascual de pujada al Turio per ací, i enguany sembla que el camí està més clar tot i què moltes de les fites que va posar les han tombades les cabres.
Inici de la pedrera.
El camí planeja uns metres fins que queda baix d'una pedrera que baixa per una espècie de canal des dels cingles que voregen el Turio. per ací cal anar pujant amb cura i sense pressa per salvar el fort desnivell que separa el barranc del coll que separa el Turio de la Silleta.
Pedrera de pujada al Turio.
Quan ja som quasi als peus del cingle enfilem al coll i allí ens reagrupem després de la forta pujada. Des d'ací es veu a l'altra banda el río Chico i la Peña Saganta.
Quan vam estar l'any passat vam ens va sorprendre a tots la bella aresta de las Picorzas, que continua cap al sud. Pascual va dir que ja buscaria ell el camí i tal dit, tal fet. Ha estat buscant el millor pas i netejant els trams realment tancats de manera que si bé no hi ha una senda meravellosa es pot passar molt bé, i fa poc va fer la ruta. I gràcies a això nosaltres podem fer ara la ruta seguint el track de bilbo que anava amb ell.
Continuació cap a la Silleta.
La senda puja cap a la Silleta però no passa pel cim sinó que fa la volta per la solana on la pedra i la secor no deixen crèixer la vegetació i es passa millor. Des d'ací comença la vertadera aresta de las Picorzas que tenim al davant, i la senda va sempre prop del cingle però no massa.
El Turio des de la Silleta.
Este és el tram més impressionant de tota la ruta, amb els cingles de las Picorzas que cauen cap al río Chico. Cal parar atenció perquè la part dels cingles es troba més neta però sovint la senda se'n separa per evitar el perill.
Cingles a las Picorzas.
Arribem als peus de l'Alto de las Picorzas i ací ens trobem en un punt on perdem la senda i ens toca anar avant i arrere unes quantes vegades per trobar-la. Portem el track però la diferència entre agafar el camí correcte i el que es perd és de pocs metres, menor que la precisió del GPS.
Las Picorzas.
Finalment però trobem la traça que va buscant els cingles per darrera vegada i enfila per dalt las Picorzas. Ací la senda és més evident i sembla netejada de fa temps o més xafada i seguint-la travessem per dalt l'Alto de las Picorzas i tot el coscollar que el cobreix.
Alto de las Picorzas.
Comencem a baixar per l'altra vessant cap a un collet on hi ha uns masets nous.
La senda és fàcil de seguir i prou clara i, a més, va de baixada, i seguint-la arribem a uns vells bancals menjats pel pinar que creixen en una ample collao.
Ayódar des del Alto de las Picorzas.
Ací el sender s'endinsa al pinar que cobreix tots els bancals que en altres temps pujaven fins als cims, i planeja agradablement fins a un corral assolat.
Des del corral la senda enfila recte avall cap a un collet més menut on passa una pista cap al corral de Balaguer, i on s'alça ara un maset nou. Per la vora del maset on hi ha un vell pouet arribem a la pista i la seguim a la dreta.
Pinars al Collao.
La pista baixa a buscar el camí vell d'Ayódar a Fanzara, ara pista, i seguint-lo arribem al collet de los Frailes, on hem estat al començament de la ruta.
Camino de Ayódar a Fanzara.
 Des d'ací ja només ens queda poc més d'un quilòmetre de baixada fins al Collado d'Ayódar on hem deixat el cotxe i des d'on hem començat a caminar.


Ací està el track:


I ací altres rutes que fan part del recorregut:

De Fanzara a la Mola per la font del Turio
Al Turio des del Algezar
De Suera a Ayódar pel camí vell i tornada per la rambla de Villamalur
Circular a la cova de la Mola

Més informació:
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
  • Cartoweb
  • http://www.fanzara.com/
  • (1909) Minuta del mapa topográfico nacional de Fanzara
  • (1909) Minuta del mapa topográfico nacional de Ayódar

1 comentari:

  1. La ruta encara es pot millorar seguint des del mas de los Frailes per los Collados pel camino de los Gamellones. Nosaltres vam passar fa anys i no estavem segurs de que el camí encara fora apte per passar però sembla que encara es passa bé.

    (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9029674)

    ResponElimina