dissabte, 25 d’abril de 2015

COSTUR: EL SAVINAR, LA RAMBLA I EL BARRANC DEL TORMO

Tornem a Costur per a pujar el darrer vèrtex que ens queda al seu terme: el "Sabinar" tot i què el nom li'l van posar per una partida situada relativament prop d'allí doncs la partida i el cim s'anomenen el Coll de Colàstica.

Aprofitem la visita per baixar a la rambla que encara porta aigua de les pluges de fa un mes. Per sort ja no en porta tanta com per a no poder travessar-la ... però anem poc a poc i comencem pel principi.

Comencem la ruta des d'un poble de Costur submergit en la boira, poc habitual en un dia calorós d'abril. Les cases se difuminen i els pocs cotxes que passen per la carretera es perden de seguida dins la boira així com els costurencs que van a comprar el pa.
La carretera de Costur.

Després d'amanir les motxiles comencem a caminar pel camí vell de Castelló o camí de la Bassa Roja com se'l coneix més ara que ja ningú baixa caminant o en matxo a Castelló.
El camí comença a la font i llavador del Poble, aigua ben aprofitada doncs aboca en un abeurador per als animals i passa després pels llavadors abans de regar les hortes que davallen cap a les Foies.
A estes hores del matí hi ha molta animació a les hortes i trobem gent regant o treballant la terra malgrat la boira.
Camí de Castelló a les Foies.
Seguint el camí entre les hortes de les Foies i les deixem enrere al pujar per l'Ombrió a la Lloma Blanca on s'alça la nova urbanització del mateix nom. Passem per la vora de la urbanització travessant el nou camí a Vilafamés per la Bassa de les Oronetes i continuem per l'altra banda, baixant cap a la Bassa Roja.
Camí del barranc del Savinar al Vila-roig.
El vell camí de ferradura s'ha convertit en una pista ampla i en bona part formigonada per a poder entrar a treballar els bancals del Vila-roig, la Llosa Blanca, el Cocó o les Oliveretes i això (i l'anar de baixada) ens facilita el camí.
A les Oliveretes acaba la pista i continua el camí de ferradura que puja un poc travessant per la vora dels enrunats corrals de la Bassa Roja per arribar al Pla de la Bassa Roja.
Tram empedrat abans del Pla de la Bassa Roja.
El Pla de la Bassa Roja és una dolina en artesa que s'estén entre el tossal de l'Artiga al coll de la Bassa Roja, el nom li ve de la Bassa Roja, al centre de la dolina on s'acumula l'aigua de pluja degut a l'acumulació d'argila roja per la descomposició de la pedra calcària.
Al pla arriben diferents camins: el camí de la Coveta que puja empedrat i fent voltes des del barranc del Fornet, el dels Villomos, el pas de la Fleixa, el del barranc del Savinar, etc. Nosaltres hem arribat pel camí del barranc del Savinar o de Castelló que continua per les Malladetes cap al barranc del Savinar avall a la rambla, però ara l'abandonem i mirem de pujar seguir dels cims fins al Coll de Colàstica.
Bassa Roja.
Baixem al pla i travessem la bassa roja. La idea era buscar des d'ací el millor pas per pujar al Coll de la Bassa Roja però la boira encara s'arrapa al capoll i des de lluny no podem vore molt bé per on anar, així que anem triant entre els diferents senderols oberts pels caçadors i els bous aquells que semblen seguir la nostra direcció.
Fem la volta al Coll de la Bassa Roja. Cal dir que el Coll no és una collada entre dos cims sinó un cim menut, un tossalet per dir-ho d'alguna manera. Esta accepció de coll que prové del llati colle (com el castellà colina) tot i què a Costur també existeixen colls que enllacen muntanyes.
Cap al Coll de la Bassa Roja.
Fem la volta per l'est al coll de la Bassa Roja passant dalt la Redonda de les Mallaetes i enfilem avall per un ample llom cap al Coll de la Ferrera passant pel collet que el separa del de la Bassa Roja.
Baixant a la Ferrera.
Quan baixem cap al coll trobem traces d'un vell camí, aprofitades ara per les vaques per passar millor. És el camí de les Raboseres que ve des del Pla de la Bassa Roja però això ho sabem ara. De totes maneres el seguim perquè la traça de pas és clara i fàcil de seguir i enfila cap al Coll de la Ferrera que també passem per l'est.
Camí de les Raboseres.
El sender més xafat ens duu entre uns bancals  i per davant d'una caseta a fer la volta al Coll de la Ferrera per la part que aguaita al barranc del Savinar, i seguint-lo arribem a un altre coll, en este cas el coll de les Raboseres este en el sentit més habitual de lloc entre dos cims elevats (també anomenats colls). Total un bon embolic de colls.
Coll de Colàstica.
Des del coll de les Raboseres ja només ens queda pujar al Coll de Colàstica on hi ha el vèrtex geodèsic.
Per a pujar seguim per la vora d'una paret de pedra i enfilem amunt sense massa traces de camí fins al capoll.
Coll de les Raboseres.
Quan arribem dalt ens toca buscar el vèrtex de manera que anem fent voltes pel colmo buscant-lo fins que al final el trobem darrere d'uns pins.
Vèrtex geodèsic del Coll de Colàstica.
Des del vèrtex geodèsic "Sabinar" no hi ha massa visibilitat doncs els vells bancals han deixat pas a un pinar que va fent-se gran i tapa les vistes.
El nom que li assigna l'IGN; "Sabinar" li ve donat per la propera partida del barranc del Savinar tot i què es troba dins la partida de les Raboseres que ocupen la part alta de la muntanya a cavall entre el terme de l'Alcora i el de Costur baixant cap a la rambla. El nom del cim segons recull Josep Miquel Ribes als seus treballs de toponímia de Costur és el de Coll de Colàstica i es troba relacionat amb les finques que va tindreuna Escolàstica pels seus voltants ... al segle XVIII. Com tants altres topònims este també és un antropònim que s'ha conservat durant segles, i caldria que seguirem usant-lo per tal que es puga conservar alguns segles més.
Placa del vèrtex al revés.
Este vèrtex té a més una curiositat i és que la placa que informa que "la destrucción de esta señal esta penada por la ley" es troba al revés. Pot ser van posar la placa després d'un bon esmorzar amb carajillo inclós o pot ser per altres raons ...
Les Raboseres.
Duiem un track al gps de j_s_p, l'únic que hem trobat que passa pel vèrtex, i el seguim de baixada (per on ell va pujar i no ho recomana) trobant-nos un terreny ple de malea i complicat de manera que vam haver de buscar el millor pas entre antics bancals i pels senderols dels senglars fins arribar al camí del barranc del Savinar. Vist en perspectiva ens haguera anat més bé seguint l'esquena de la serra per les Raboseres fins a enllaçar amb una pista precària oberta (suposadament) per a fer sondejos per a una pedrera que, a hores d'ara, sembla que per sort ja no es farà.
Inici del descens per les Raboseres.
Al final baixem entre antics bancals buscant el millor pas possible. Així anem a buscar un llomet pelat i baixem per ell al recte entre uns bancalets on no creix ni el pinar ni les argelagues.
Baixant bancals pel Barranc del Savinar.
Només tenim problemes en l'últim tram de baixada on ens cal obrir-nos pas entre els romers que creixen sota els pins. Ací arribem finalment al camí de Castelló (o del barranc del Savinar) i el seguim avall cap a la rambla.
Camí del barranc del Savinar.
El camí es troba un tant malmés pel pas de les motos, com molts camins del terme de Costur, i és llàstima perquè encara conserva moltes parts empedrades que no tardaran en desaparèixer per culpa d'uns motoristes fora de la llei (està prohibida la circulació de vehicles a motor per sendes) i que en dos dies faran malbé un patrimoni que als costurencs els va costar anys de fer anant a jornal de vila.
Arribada a la rambla.
Seguint camí avall arribem a la rambla de la Viuda per on encara corre un fil d'aigua i això que ja fa més d'un mes que no plou.
Just on el barranc del Savinar aboca a la rambla ix un fil d'aigua entre les roques que s'uneix a l'aigua que baixa rambla avall.
Rambla de la Viuda.
Travessem la rambla i continuem rambla amunt per una pista que corre ara per un costat, ara per l'altre, remuntant-la.
Buscant la manera de travessar sense banyar-nos.
Als llocs on travessa la rambla la pista ha desaparegut engolida per l'aigua que ha baixat. Nosaltres travessem al recte sempre mirant el millor lloc per travessar el fil d'aigua que baixa. Fa unes setmanes deuria ser impossible de travessar tal com ja ens va passar fa uns anys.
Pista vora rambla.
Seguint la rambla passem per davant el Pla de la Marmosa on hi ha un ullal d'on no sembla que isca aigua.
Arribant a la font del Conde.
Passem per davant la font del Conde, única surgència permanent d'aigua de la zona, que queda a l'altra banda de la rambla i continuem avant tornant a travessar-la abans d'arribar a la volta dels Villomos.
Travessant l'aigua.
Ací la pista que seguiem desapareix i deixa pas a una senda que retalla la volta. Nosaltres la seguim entre el pinar deixant la rambla a l'esquerra i més avall fins que veiem els ullals dels Villomos.
Senda a la volta dels Villomos.
Deixem la senda i baixem a la rambla per travessar-la recte fins als ullals dels Villomos.
Als villomos hi ha un conjunt d'ullals que porten aigua després de temporades de pluges. L'ullal superior només funciona en trop plein mentre que l'inferior (i les xicotetes surgències complementàries) tenen aigua en èpoques de pluges abundants.
Ullal dels Villomos.
Després de visitar els ullals continuem camí rambla amunt passant per la volta de la Fleixa on trobem a l'esquerra una senda marcada que puja a la Bassa Roja pel mas de Xurumbel·la. Nosaltres seguim encara per la rambla un bon tros més fins la volta de la Miloqueta.
Senda vora rambla a la volta de la Fleixa.
La senda va retallant les revoltes de la rambla i ara ens toca travessar la rambla, que ja no duu aigua, i pujar a retallar la revolta de la Miloqueta.
Ací mou per la dreta una senda que puja cap a la Bassa de les Oronetes que ja coneixem d'una altra vegada, hui però tenim pensat pujar pel camí vell de Vilafamés.
Retallant la volta de la Penya.
Tornem a travessar la rambla i seguim un camí que retalla la volta de la Penya i tornem a eixir a la rambla ja a la vista de la passera per on travessa la rambla la carretera de Costur a Vilafamés per la Bassa de les Oronetes.
Un poc abans d'arribar i a mà esquerra en unes penyes vora la rambla hi ha una xicoteta escola d'escalada.
Passera de la carretera de Vilafamés a Costur.
Arribem a la carretera i abandonem la rambla seguint per una pista que travessa el Pla, un dels pocs del terme de Costur, i per ella continuem cap al mas de Mulato on no arribem.
Abans d'arribar a les runes del mas de Mulato trenquem a l'esquerra per agafar el camí vell de Vilafamés o camí del Pla, que ens durà de tornada a Costur.
El Pla.
El camí passa per la vora del barranc del Pla fins que se n'entra dins per continuar un bon tros entre l'abundant vegetació que l'envolta.
Barranc del Pla.
Eixim finalment per l'esquerra (pujant) del barranc. Recte per dins continua el camí que puja al Tormo.
El camí, ample i empedrat, es troba net i xafat gràcies al treball de neteja i recuperació que van fer els col·laboradors de la Tarugo Trail, la cursa de muntanya de Costur.
Camí de Vilafamés o del Pla.
El camí travessa ara un paratge cremat per l'incendi del 2006 i que encara no s'ha recuperat. Este tram contrasta amb tot el què hem fet fins ara, cobert amb un pinar que ha colonitzat espontàniament els antics bancals de cultiu.
Per davant la Roca Peneta.
Quan arribem al davant de la Roca Peneta deixem enrere el tram cremat i entrem en una zona on encara queden algunes carrasques que és el bosc que li pertocaria a la major part del terme de Costur.
En este tram el camí va pel costat del barranc de la Roca Peneta un tros abans de travessar als bancals que hi ha ja a vistes del poble.
Costur des de l'Ombria.
Arribem així travessant l'Ombria al ple del sol al camí de Castelló, per on havíem eixit de matí travessant la boira.
Ara només ens queda pujar per les Foies al poble, però abans d'arribar ens aturem a l'abeurador de la font perquè el dia ha estat calorós i convida a refrescar-se.
Font del Poble.
Quan pugem a la Carretera ens trobem un grup ciclista i és què hui se celebra la 69 edició del Gran Premi Vila-real - Morella, i els ciclistes baixen de retorn a Vila-real.
Carrera ciclista.
Ells també hauran preguntat com Bahamontes a l'arribar a Morella on estan les muntanyes? pot ser les que tenim nosaltres no són tan altes com els Pirineus o els Alps, però són igual de boniques per als ulls que volen vore.



Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Costur: la rambla i el Cabeço
Una volteta per Costur pels Senders del Patrimoni
Costur - mas de la Lloma
Sant Pasqual - Sant Joan per Xodos
de l'Alcora al mas de Flors
del Frontó a la Bassa de les Oronetes
Ullals de la rambla
Costur - mas de Flors


Més informació:
  • Almela Agost, Jesus (2011)"Catalogo espeleológico de Costur" Berig nº 11 abril 2011 accessible a la web <http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/berig11_costur.pdf>
  • Ribes Miquel, Josep Miquel (2011) El repartiment de l'aigua de reg a les hortes de Costur (l'Alcalatén) accessible a la web <http://patrimonidecostur.blogspot.com.es/2014/05/hortes.html>
  •  Ribes Miquel, Josep Miquel (2013) El Pla de la Bassa Roja: un paratge singular del terme municipal de Costur. accessible a la web <http://www.cuevascastellon.uji.es/adjuntos/costur_informe_bassaroja.pdf>
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de Clasificación de las vías pecuarias del término de Costur Conselleria d'Agricultura accessible a la web <http://cartoweb.cma.gva.es/documentacion/forestal/vias_pecuarias/fdvp/120496/>
  • Ribes Pallarés, Josep Miquel Toponímia dels pobles valencians: Costur Ed. AVL, 2006 accessible a la web <http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---Onom-stica--/S-rie--Topon-mia-dels-Pobles-Valencians-/COSTUR->
  • Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.
  • (1938) Minuta del MTN del término municipal de Costur, IGN
  • (1909) Minuta del MTN del término municipal de Costur, IGN
  •  A.C. La Fontanella
  • Patrimoni de Costur
  • Ajuntament de Costur
  • Tarugo Trail

2 comentaris:

  1. Hola Xavier,

    Primer de tot felicitacions per l'entrada. Molt ben explicada la ruta.
    Per altra banda em sap greu no haver penjat el track del cami de les Raboseres per anar al Vèrtex del Sabinar en substitució al track que tu nomenes, que vaig penjar ja fa uns anyets. Us hagués sigut útil, perque com bé dius si hagessiu seguit per el caminet de l'esquerra hagessiu arribat a la pista que es va crear per a fer les cates, que encara que te força pendent, és practicable. I a més al costat del sender, prop d'un dels pilons de partició de terme de Costur, hi ha el Pou dels Rossicos (o dels Rosiquets), un bonic poet de pedra en sec.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi.

      Mai és tard per a penjar el track, la veritat és que fins al vèrtex vam arribar molt més bé del que pensàvem i sense punxar-nos. La continuació pel camí de les Raboseres ja serà per fer una ruta més que completa. A l'altra.

      Salut.

      Elimina