dissabte, 19 de setembre del 2015

VILLAMALUR: EL CASTILLO I LES TRINXERES DEL CABEZO

Comencem un nou curs senderista i ho fem, com cada any des de fa prop de deu anys, amb una ruta curta i esmorzar a Villamalur.
Enguany l'únic que ens ha faltat ha estat quedar-nos a les vaques però llevat d'això hem cumplit amb la tradició.

Com que la ruta havia de ser curta hem mirat de no anar molt lluny del poble pujant al castell, on hi ha un vèrtex geodèsic, i a les trinxeres. També ens hem acostat a la Cueva del Mas però no l'hem trobada.

Eixint de Villamalur.
Eixim de Villamalur pel camí d'Alcudia que puja recte per una llarga costera encimentada passant per la vora del dipòsit d'aigua del poble.
Passat el dipòsit la pendent suavitza vorejant les faldes del tossal on s'alça el castell, dalt nostre i dominant el poble.
Senda al castell.
 A la nostra dreta anem deixant la Hoya del Castillo, on encara hi ha bancals treballats, fins que arribem a un collet que separa el tossal del castell amb el tossalet de Hoya Arriba. Just ací un cartell indica la senda de pujada al castell, que enfila amunt per la costera passant sota el vèrtex, en una punta separada del cos principal on s'alça el castell.
Vèrtex geodèsic.
Ens fem la foto de rigor a un vèrtex que encara faltava al blog, tot i què no és la primera vegada que hi pugem.
Castillo de Villamalur.
Des del vèrtex seguim una trossada per dalt dels cims cap al castell o el que en resta doncs durant la guerra civil va patir greus destrosses durant els combats entre els republicans i els nacionals que van acabant controlant la posició.
Villamalur des del castell.
Des de dalt del castell es domina totalment el poble que queda als nostres peus, i també les principals muntanyes dels voltants, entre elles els cinc mils de la serra d'Espadà.
Baixem del castell i continuem pista avant passant per la Royaliza on creix un pinar de rodeno sobre els gresos rojos que li donen nom a la partida. Ací podem distingir les dos classes de pi presents a Villamalur, el pino negro (pinus pinaster) i el pino blanco (pinus halepensis), diferenciats pel color de les pinotxes, i que creixen a cada una de les bandes del camí.
Collado de los Corrales del Mas.
Després d'un xicotet collet planegem un poc sota los Corrales del Mas fins que arribem a un coll on hi ha una bifurcació de camins. Recte continua el camí vell d'Alcúdia cap al collado del Quincallero, per la dreta baixa una pista a la Tejería, mentre que per l'esquerra en baixa una altra cap a la Cueva del Mas.
Camino de la Buitrera.
Nosaltres seguim la pista que baixa cap a la Cueva del Mas fent la volta a la Hoya Calosa que queda a la nostra esquerra baixant en forma de mitja lluna cap al barranco de los Pozos.
A les ombries trobem bons exemplars de carrasques i roures barrejats amb els pins, omnipresents al terme de Villamalur.
Drecera a la Buitrera.
Seguim la pista que travessa el barranc i abans que acabe trobem a la dreta una senda que puja. Malauradament no tenim cap track de la zona i només el record d'una visita que vam fer fa ja més de deu anys. Aquella vegada no hi havia indicacions i calia pujar a la dreta, cap al cim de la Buitrera des de la pista, i esta vegada també ho fem però no trobem la cova. Per a trobar-la caldria que haguerem seguit la pista fins al final, però això no sabrem fins que a casa recupere el track antic.
Senda de la Buitrera.
La senda puja recte cap a la Buitrera travessant un interessant bosquet mixt de pins, carrasques i sureres amb un sotabosc abundant.
A la part de dalt enllaça amb la senda de la Buitrera que fa la volta al pic des del collado del Jupillo i continua pels cims cap al corral del Rubielo. Nosaltres la seguim a l'esquerra cap al Jupillo.
Calera al Jupillo.
Just abans d'arribar al collado del Jupillo hi ha una calera en molt bon estat de conservació. I de l'altra banda del coll trobem los Corrales del Jupillo, per la vora dels quals passa el vell camí d'Alcudia que puja des del collado del Mas.
Nosaltres no seguim el camí sinó que enfilem amunt el Cerro Moro cap al Cabezo.
Posicions al Cerro Moro.
Només començar ja trobem els primers nius de metralladores i pous de tiradors al sud, mirant cap a la Lastra i la Ràpita on hi havia les posicions republicanes.
Seguim la llarga lloma del Cerro, deixant a la dreta la senda que puja directa des del camí d'Alcúdia a buscar el Cabezo, la part més alta i on hi ha la major concentració de trinxeres doncs estan les fetes pels republicans dins la línia XYZ i també les que van fer els nacionals després de conquerir el Cabezo, just el dia abans de l'inici de la batalla de l'Ebre.
Fortificacions al Cabezo.
Ens acostem a l'extrem oest passejant per les trinxeres construïdes de pedra seca i molt ben conservades gràcies a què mai es van usar en cap fet d'armes.
Trinxeres del Cabezo.
Després de la visita a les trinxeres baixem per una drecera que baixa directa al collado de los Corrales del Mas. Cal anar pendents d'on posem els peus per la forta pendent que hi ha però de seguida estem a baix.
Baixada al Mas.
Retornats al coll retrobem l'encreuament i seguim per la pista de la dreta, l'única que ens falta per seguir.
Pista a la Tejería.
La pista travessa l'ombria del Cabezo cap a la Tejería. Per ella anem trobant grans exemplars de carrasques i sobretot roures que fins i tot arriben a formar algun bosquet, un xicotet tast del que fou la vegetació dominant abans de la intensa ocupació humana dels darrers dos segles.
La Tejería.
Arribem finalment a la pista de Matet a un centenar de metres de la caseta de la Tejería, un dels quatre refugis que hi ha escampats al terme de Villamalur per poder-se retirar en cas de pluja els llauradors i passavolants.
El castell des de la Hoya del Castillo.
Des d'ací ja només ens queda tornar a Villamalur seguint la pista asfaltada que passa per la Hoya del Castillo, als peus del castell on hem començat la ruta.

Foto de grup a Villamalur.
Però no acaba ací el dia, si la ruta ha estat curta és per a deixar temps a l'esmorzar, i així seguint la tradició comencem el curs senderista al bar de Villamalur fent un esmorzar com toca (i com no tornarem a fer en tot l'any), i esperant l'any que ve poder-ho repetir.


Ací està el track:


I ací més rutes que comparteixen part del traçat:

pedralba - villamalur - pedralba
villamalur - cabezo - tejeria - fuente el prao
villamalur - pedralba - villamalur


Més informació:
  • Llop Goterris, Xavier 30 rutes a peu per la serra d'Espadà accessible a la web
  • Cartoweb
  • (1909) Minuta del MTN de Villamalur IGN
  • (1987) Clasificación de las vias pecuárias existentes en el término municipal de Villamalur. Generalitat Valenciana
  • Almela Agost, Jesus (2014) "Catálogo espeleológico de Villamalur" dins Berig nº 14, accessible a la web.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada