dissabte, 14 de novembre de 2015

AL BELLOTA PER LA PEDRERA DES D'AIN

Tornem a la serra d'Espadà i tornem a Aín. Hui per "petició" dels companys tocava cervesa en Aín així que hem aprofitat per anar al Bellota; però no per la via normal sinó per la pedrera de la cara sud.
Des de que Dani va penjar una crònica de la pujada per la pedrera de la cara sud que estava en l'agenda de pendents. Són molts els qui ja han anat a pujar-la, entre d'altres Ramiro que hui no ve, així que per a no ser menys anem a pujar-la.

Eixim d'Aín pel camí del barranc de la Caritat, marcat com el GR-36. És un vell conegut nostre i ja l'hem recorregut desenes de vegades així que avancem ràpid sense entretindre'ns que ja sabem el que tenim al davant.
Eixint d'Aín.
Deixem enrere les piscines situades als peus del cup del molí de la Vila, única resta de l'activitat molinera i continuem per dins del barranc cap al molí de la Bassa del Mig.
L'Arquet i el molí de la Bassa del Mig.
El barranc porta prou aigua i és noten els efectes de les pluges recents que han escarbat les sendes. Per sort no han fet massa mal.
Molí de Guinsa.
Deixem enrere el molí i un tros més avant el camí és bifurca. Per la dreta continua el camí al coll de la Ibola, i a Almedíjar. Seguim per l'esquerra cap al Benialinet i el coll de Xovar o de Barres.
Coll de Barres des de la Mesquita.
Passem per la vora del molí de Guinsa, ben conservat i restaurat amb la bassa darrere que agafa l'aigua de la propera font de la Caritat. A partir d'ací entrem al Benialinet i un poc més avant, a la Mesquita, deixem a la dreta el camí que remunta el barranc de l'Horteta fins a l'Ereta. Nosaltres seguim un centenar llarg de metres i deixem el camí de Xovar trencant a la dreta cap al Juncaret.
Camí del barranc del Juncaret.
Seguim el camí de Mosquera que remunta el barranc del Juncaret, sempre ombrívol i agradable i on, a estes hores del matí, encara no ha entrat el sol, fins que arribem a l'Ereta.
A l'Ereta arriba una pista que volta pels Noguerals i també el camí de l'Horteta, tots tres camins es junten a l'Ereta, xicotet replanell que queda en un collet.
L'Ereta.
Des d'ací mou el camí de Mosquera, ample i ben traçat sota un bosc de sureres que poc després de passar la font de l'Ereta desapareix deixant pas a un terreny desarbrat que puja cap als colmos de la serra del Bovalar, fruit de la deforestació de temps passats que ha fet desapareixer el pinar que en altres temps va cobrir les vessants.
Coll de Mosquera.
Arribats al coll de Mosquera trobem unes cintes que assenyalen el traçat de la Marató dels Dements, que s'ha de celebrar la setmana que ve, i també gent que va entrenant-la.
Pujada al Bovalar.
Des d'ací iniciem la pujada al cim del Bovalar, punt culminant de la serra del Bovalar que separa els termes de Azuébar i Ain.
Alt del Bovalar.
Coronem l'alt del Bovalar i ens extasiem amb les magnífiques vistes que tenim. No debades estem a quasi mil metres d'altitud i el dia encara que no està clar del tot està prou clar.
El Bellota des del Bovalar.
Davant nostre ja tenim el pic de la Bellota, l'objectiu del dia. Però encara que sembla que ja el tenim a tocar encara ens queda baixar i pujar un bon desnivell.
Serra del Bovalar.
Segurament el tram que tenim per davant és un dels paratges amb més ambient muntanyer de la serra d'Espadà. Anem sempre per damunt dels 900 metres i des d'ací es dominen els tossals i serretes del voltant, i també la vall del Palància cap al sud, i més lluny la Plana, amb la mar al fons.
Barranc de la Caritat i Aín al fons.
Seguint la carena de la serra a la nostra esquerra queda el barranc de la Caritat que hem remuntat des d'Aín. Des d'ací casi podem vore tot el que hem fet i el que ens queda per fer ... i encara queda molt.
El Puntal de l'Aljub des del Bovalar.
Seguint el camí arribem a un collet on hi ha una bifurcació de senders. Per l'esquerra continua una senda que per l'ombria dels Noguerals baixa a buscar el coll de Barres. Recte continua el sender que recorre la carena de l'Espadà, cap al Pinar del Retor i el Puntal de l'Aljub.
Afegeix la llegenda
Nosaltres seguim per la dreta, per una senda poc evident al principi. Unes fites ens marquen el millor lloc per a començar la baixada a la Sunsida i cal seguir-les fins que al cap de poquet la senda comença a fer-se evident.
Pedregals a la Sunsida.
La senda de traure suro que seguim travessa un magnífic bosc de sureres que ocupen tota la solana, o millor dit, tota la part que no està ocupada pels pedregals que baixen des del Bellota i que la senda travessa fent ziga-zagues.
Barranco de la Sunsida.
Arribem a un encreuament on la senda es fa un poc perdedora. Ací hi ha dos opcions i les dos ens baixen a la pista del Bellota a pocs metres l'una de l'altra, per tant té igual quina agafar. Nosaltres seguim per la dreta la senda que ens baixa al barranco de la Sunsida i continua pel seu costat fins a la pista.
Pista del Bellota.
Arribats a la pista només cal continuar-la a l'esquerra direcció sud, fent la volta al Bellota per anar a trobar la pedrera de pujada.
El Carrascal i el Castillejo.
De l'altra  banda del barranc queda el Carrascal i el Castillejo. Nosaltres seguim la pista que deixa a la dreta la Loma de la Olivera fins que ens trobem sota la Peña de Bellota.
El Pirineo.
En esta part les pedreres dominen el paisatge, baixant des de les penyes del cim avall fins quasi arribar a la pista.
Inici de la Pedrera.
Una fita marca l'inici de la pujada per la pedrera des de la pista, però sense el track no l'haguèrem trobada.
Conforme pugem anem seguint algunes fites que marquen el millor lloc per a pujar.
La pedrera amb la Peña de la Bellota a dalt.
La pujada no és massa pesada ... bé, o almenys no tan com esperàvem. Anem buscant la pedra grossa que no es mou i pugem sense massa complicacions. Però la pendent és forta i cal anar aturant-se per agafar aire.
Descans a meitat pujada.
Buscant el millor pas anem pujant al recte fins que ens trobem quasi baix de la Peña de la Bellota. Ací ens donem conter que ens hem desviat del track que va prou més a l'esquerra. Com que recte sembla complicat anar enfilem una canal a l'esquerra. Este és el tram més difícil perquè la pedra és més menuda i es mou més, però només entrar a la canal millora la qualitat i podem avançar més bé.
Canal final.
Seguint la canal pugem fins a la Peña. Només un pas al final ens resulta un poc complicat perquè fugint de la pedra hem anat a trobar-nos la malea, però ho salvem sense massa complicacions coronant el cim d'una penya que per l'altra banda és espectacular, caent a plom sobre los Pedregales.
Peña de la Bellota.
Però no estem tots. Juanma des del peu de la Peña ha decidit pujar recte i Joan l'ha seguit. Han hagut de pujar una canal que se va estratant i que els ha obligat a fer alguns passos d'escalada. Finalment els toca salvar un parell de passos aeris per arribar dalt la Peña de la Bellota.
Pujant a la Peña de la Bellota.
Per fi ens trobem a la Peña de la Bellota, però no al cim. Encara ens queda un tram de cresta rocallosa per arribar, però sembla fàcil i anem seguint per dalt les penyes sense massa complicació.
Les penyes de Bellota.
Passem per dalt d'una altra canal, per on puja el track de Dani, i de seguida arribem al cim. Ací toca parar i descansar per recuperar el cos i també la ment després d'una pujada on ens ha calgut anar amb els cinc sentits però que no qualificaria com la pitjor pedrera d'Espadà.
Cim del Bellota.
Després d'uns minuts de descans reprenem la marxa perquè ja és tard i encara hem de tornar a Aín.
Seguint la senda de la "via normal" al Bellota passem per un collet on enllaça un pujador que ve de la fuente del Lobo també quasi al recte. Nosaltres seguim recte uns metres més a trobar la senda que segueix la carena de la serra. De fet estem a pocs metres d'on l'hem abandonada ja fa estona per a baixar i pujar al Bellota.
Bellota des del collado de la fuente del Lobo.
La seguim a la dreta un tram fins arribar al collado on puja la senda de la fuente del Lobo. Una fita ens marca el lloc. La senda més xafada continua recte al Pinar del Retor, passant pel costat de la nevera d'Aín, però nosaltres seguim a l'esquerra buscant el coll de Barres.
Collado de la fuente del Lobo.
La vegetació canvia i deixem les sureres de la solana pel pinar que creix a l'ombria on no pega el sol en tot l'hivern.
Abans d'eixir del pinar es junta per la nostra esquerra la senda que passa per dalt dels Noguerals, i tot seguit eixim del pinar seguint un rellomet sense arbres per on baixem a buscar el camí principal.
Ombria dels Noguerals.
Enllacem més avall amb el camí real de Chóvar (a Aín) més ample i ben traçat i seguint-lo fem la volta al Corralet arribant al coll de Barres que a Aín anomenen coll de Xova doncs per ací passa el camí a Chóvar.
Coll de Barres.
Des d'ací seguim el GR-36 que en fins a Aín coincideix amb el vell camí que baixa pels Terrers de Múria a buscar el barranc de la Caritat. Este tram està cobert de romer i argelagues ja que es va cremar fa poc més de quinze anys.
Els Noguerals des dels Terrers de Múria.
Arribem al barranc i el camí de ferradura deixa pas a la pista que discorre pel costat del barranc.
Encara que no porte aigua normalment la humitat fa que una filera de xops resseguisquen el barranc i ara que estan canviant de color formen una ratlla groga que en marca la traça.
Camí vora el barranc de la Caritat.
Apretem el pas perquè el que ens queda és quasi tot pista i cara avall quan enllacem amb el camí de la Mosquera, per on hem pujat més de matí. Ací fora un bon lloc per a deixar el cotxe acurtant la ruta i fent-la circular si no disposem de massa temps.
El Castell des de Benialinet.
Com que hui no és el dia ens toca apretar el pas per l'Horteta i el Benialinet, passant pels dos molins fins que després de juntar-nos amb el camí d'Almedíjar ja podem vore al davant el campanar d'Aín.
Arribant a Aín.
Arribem a l'hora a Aín. Ací estan esperant-nos Ramiro i  Jose que han fet una ruta més curta i amb Manolo que ha pujat al pic d'Espadà i que encara no ha aparegut ... i esperant-lo davant d'una cervesa ens trobem a vells coneguts senderistes que també acaben ací la ruta; Pascual, els companys de Casiaventurilla, amics del Desplome, ... Una bona companyia per a acabar una bona ruta.


Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Volta a la vall de Mosquera
Azuébar: de Menda al Bellota i el Castillejo
Pujada al Bellota des de Chóvar
Ain a Mosquera amb tornada per les Penyes Blanques
 Volta a la Mosquera
D'Ain al Batalla i retorn pel Bovalar
D'Ain al castell i la font de Sant Ambrós
D'Ain a la Penya del Pastor
Cims d'Eslida: Puntal de l'Aljub i la Batalla

Més informació:
  • Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999
  • Ajuntament d'Aín
  •  Senders d'Aín, fullet realitzat per la SASE i editat per l'Ajuntament d'Aín. accessible a la web.
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Cartoweb
  •  Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
  • (1909) Minuta del MTN de Ain  Ed IGN
  •  Martí Coronado, Jose () Un paseo por Chóvar. Senderismo y cicloturismo en la sierra de Espadán.
  • Ajuntament de Chóvar
  • Arnau Juan, Oscar (2010) Mapa del termino municipal de Chovar Ed. eltossalcartografies
  • Cronista Jose Martí Coronado pàgina personal.

4 comentaris:

  1. Es una excursión muy bonita, me ha gustado poder verlo, leerlo, ya me ha resultado un poco mas dificil.
    Gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio. M'alegre que t'haja agradat. Si te resulta difícil llegir en valencià dalt a la dreta tens un traductor que funciona prou bé.

      Hola Emilio. Me alegro que te haya gustado. Si te resulta difícil leer en valenciano arriba a la derecha tienes un traductor que funciona bastante bien.
      (Translated with google translator)

      Elimina
  2. Ja tens la pedrera "wild side" del Bellota a la butxaca jeje. Dius que no es la pitjor pedrera de la serra, quina és la que per a tu té eixe "honor? jeje.
    El sender de la Sunsida encara no el tinc xafat, a vore si cavile un recorregut per la zona per probar-lo.
    Veig que portaves cistella, va haver bona collita?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani:
      Per a mi són pitjors (perquè es mouen molt les pedres) la del Puntal o la que hi ha a la cara sud de la Penya Pastor, encara que només les he baixades. Però no són tan espectaculars com la sud del Bellota.

      El sender de la Sunsida si no l'has fet l'has de fer sí o sí. T'agradarà segur.

      Per cert, la cistella la vam passejar, només vam trobar un rovelló solitari.

      Elimina