dissabte, 5 de novembre de 2016

VOLTA AL BELLOTA DES DE CHÓVAR


Hui tornem a la serra d'Espadà i ho fem amb la intenció de conèixer una senda que no hem xafat mai.
Al mapa de Chóvar d'el Tossal Cartografies apareix una senda que puja al collado de los Lentiscos, en la ratlla de Chóvar i Azuébar. Ja fa temps que tenia en ment aprofitar-la per a fer una circular al voltant del pic de la Bellota, però com que es veu tapada i la baixada havia de ser camp a través vaig desestimar. Ara bé, al nou mapa de la Serra d'Espadà d'el Tossal que ix a la venda el desembre apareix la senda que continua per l'altra banda, així que ja no hi ha excusa per anar a vore que tal està i també a aprofitar-la per a fer un recorregut circular al pic de la Bellota.

Eixim de Chóvar més tard que no contàvem i ho fem pel lavadero, que hui està sec. De seguida la senda coincideix amb el camino de Eslida al punt on passa el barranco del Carbón, però de seguida el deixem per a seguir el camino de Bellota .
Antic llavador de Chóvar.
El vel camí ha estat aprofitat per a fer descens amb btt i per això s'han fet salts i han peraltat algunes revoltes modificant, a vegades de manera substancial, el traçat. Fins i tot trobem zones on s'han fet passeres amb palets que si bé faciliten la baixada de la bicicleta no ho fan per al pas dels caminants i fan molt difícil el pas de cavalleries que, al cap i a la fi, és per a qui es va traçar el camí.
Camino de Bellota.
Pujant pel camí deixem enrere unes boniques vistes del poble de Chóvar abans d'arribar al Tollo de la Rocha, ara reconvertit en aljub cobert situat al collado de las Alegas.
Collado de las Alegas.
Ens trobem en una important bifurcació de camins. Per la nostra dreta puja la pista des del poble. Per dalt l'aljub puja la pista cap al Prado i la fuente Bellota. Avall continua la pista a Bellota Bajo. Recte continua el camino de las Alegas cap al barranco de Bellota i a l'esquerra el camino de los Lentiscos.
Deixant l'aljub del Tollo de la Rocha a la dreta i el de los Lentiscos a l'esquerra seguim pel camino de las Alegas que baixa en diagonal al barranco de Bellota.
La senda no està massa xafada però és de bon passar i està marcada amb marques blaves que ens acompanyaran fins al Rincón del Pino.
Fem el primer tram de baixada per una vessant deforestada on només alguna garrofera i olivera vella i alguna surera destaca entre el matollar.
Baixant al baranco de Bellota.
Arribem axí al barranc davant la caseta de los Miguelones flanquejada d'uns magnífics exemplars de surera que creixen al mig del barranc. Per la vora del barranc corre una pista que seguim aigües avall.
La pista ha estat netejada recentment i s'agraeix perquè sembla que té molt poc trànsit i més bé és un ample camí. Quan acaba continuem pel barranc fins a la confluència amb el barranco de Logroño.
Barranco de Bellota.
Ací es junta el camino de los Lentiscos que havíem deixat al Tollo de la Rocha i que passa prop del Monte Rubial i baixa fent llaçades per la vessant. Eixe camí està molt tapat i encara que la traça es veu bé entre el coscollar no és fàcil de passar.
Seguim un poc més avant i deixem el camí net que continua barranc avall a buscar la Bajada de Guarga. Nosaltres trenquem a la dreta pel vell camí, evident però molt poc xafat i prou tapat.
Camino de los Lentiscos (o el que en queda d'ell).
Comencem a pujar al collado de los Lentiscos entre grans coscolls i argelagues que tapen el camí fent difícil el pas. Malgrat això seguim la traça fàcilment i per si dubtem anem trobant marques blaves que ens indiquen el camí.
Remuntant el camí amb el barranco de Logroño al fons.
El camí deguere ser molt important perquè es nota la faena feta en la seua construcció, excavat en la vessant, amb restes d'empedrat i molt ben traçat per a pujar sense cansar-se.
Passem per la vora d'uns bancals coberts de malea i encetem l'últim tram on la malea és més baixa i menys punxosa perquè hi ha menys molla i més rocam sent ací el romer en molts llocs dominant.
Seguim un rellomet que ens acosta al collado de los Lentiscos o de la Carrasca, i el nom segon li escau perquè hi ha un grupet de carrasques just al coll.
Arribant al collado de los Lentiscos.
A l'esquerra queda el Alto de Menda i a la dreta la carena que puja cap al pic de Bellota. Nosaltres busquem un poc i trobem una senda que baixa al recte per l'altra vessant.
Collado de la Carrasca (a la dreta) o de los Lentiscos.
Per sort fa poc l'han netejada i és passa bé. Així comencem a baixar cap al Rincón del Pino.
Baixant del collado.
La senda no baixa recta sinó que fa la volta a la capçalera del reguer que travessa pel racó seguint uns bancals fins que enllaça amb l'antic camí que hi pujava. Continuem per una vessant on només creix la malea perquè la roca està a flor de terra. Ací no s'ha netejat i cal estar atents a les marques i la traça del camí per no perdre'l. Esta vessant contrasta amb l'altra coberta per un espès pinar.
Senda pel Rincón del Pino.
Al llarg del camí hem anat trobant les mateixes marques blaves que venim seguint des de Chóvar però ara les perdem perquè continuen per un lloc més tapat mentre que nosaltres baixem a un bancalet i seguim per l'entrador que enllaça diferents bancals a eixir a la pista de Menda.
Arribats a la pista seguim amunt entre bancals d'oliveres i ametlers encara treballats.
Pista de Menda.
Mentre pugem ens adelanta un cotxe que s'atura un poc més avant. Aprofitant l'ocasió li preguntem al xòfer si estan de batuda i ens comenta que estan mirant per on es mouen els senglars per a l'endemà que toca batuda per esta zona. També comenta que ja hi ha prou cabres pel terme d'Azuébar de manera que enguany han donat permís per a matar-ne un parell. Cabirols també comencen a haver-ne però no tants encara.
Dient-li que anem al Bellota ens explica el camí que puja per la Dotora i li ho agraïm encara que ja el coneixem.
Seguim pista amunt i de seguida trobem la casa de la Dotora, més bé un refugi, per on entra una pista cap als bancals. La seguim fins que es perd en un tros treballat continuant per l'altra banda les traces de la pista, ara sense ús. Deixem enrere les oliveres i entrem de ple al bosc de sureres que ens acompanyaran al llarg del que ens resta de recorregut.
Drecera per la Dotora.
Cal estar atents per no saltar-se la senda que puja cap a la Sierra. Una fita assenyala el lloc on mou.
Pujant al Pocico de la Sierra.
La senda remunta ràpidament els dos-cents metros que separen el fons del barranco de la Bellota (de Azuébar) del Pocico la Sierra. La part principal de la pujada és seguint una senda que va fent voltes per suavitzar la pendent, però finalment es fa perdedora i l'últim tram fins que arribem a una vella pista és al recte.
Tram difícil.
Seguint la pista arribem al Pocico la Sierra on hi ha una vinya nova i per on passa la pista d'Azuébar a Chóvar. Ací ens abandona Joan que ha d'estar pronte a casa i continua a la dreta per la pista cap a la fuente Bellota de tornada a Chóvar.
El Pocico de la Sierra.
La resta seguim la pista a l'esquerra passant sota les pedreres de la cara sud del Bellota. Per ací vam pujar l'última vegada i fóra una bona opció de pujada però hui no anem mentalitzats per a fer la llarga i esvarosa pedrera així que continuem per la pista que fa la volta per l'oest, envoltats de sureres que en esta part formen un preciós bosc.
Sureres a la pista de Menda (o de Bellota).
El cel, que ha estat tot el matí núvol, es posa negre com si anara a ploure però fa un fort vent que s'enduu els núvols i la pluja i no ens cau ni una gota.
Los Castillejos des de Bellota.
Quan la pista està a punt de travessar el barranco de la Sunsida l'abandonem per una senda que puja a la dreta. Hi ha una altra senda que enllaça amb esta i mou pel mateix barranc, però com la vam fer fa poc triem la primera per no repetir-nos massa.
La senda comença a pujar traçant una diagonal per suavitzar la pendent. Quan gira trobem a pocs metres la fuente de la Sunsida, amb aigua tot i la sequera que patim, però que naix de terra i està prou bruta.
La senda continua recte fins a un pedregal. Ací acaba al replanell d'una antiga carbonera que té una caseta sense teulat a la vora.
Pedrera a la falda del Bellota.
Ací acaba la senda bona, ara cal pujar seguint les fites costera amunt sota els grans alcornocs que creixen a la falda del Bellota.
Senda per les pedreres.
Quasi de seguida perdem les fites i acabem pujant recte pel pedregal que hi ha sota les sureres fins que, prou més amunt, enllacem amb l'altra senda que pujava des del barranc.
A partir d'ací la senda està més clara doncs l'han netejada recentment. Travessa un pedregal i eixim del bosc quasi a l'altura del collado de Bellota.
Dalt de Bellota.
Arribem al collado on enllacem amb el PR-64.3 que ressegueix els cims d'Espadà entre Algimia i Chóvar, i el seguim cap a Chóvar enfilant l'últim tram de pujada al Pic de Bellota.
A l'esquerra ens queda Aín, al fons del barranc de la Caritat i als peus del Benialí, i davant nostre el Puntal de l'Aljub. Més a l'esquerra queda la Serra de la Creu on es veu la taca negra del pinar cremat este estiu.
Arribem al punt més alt. Per la dreta mou la senda que entra al Pic de Bellota però hui no hi anirem. Continuem recte de baixada cap al Pinar del Retor.
Puntal de l'Aljub des del Pinar del Retor.
Arribem a un collet on hi ha unes trinxeres i abandonem el PR. Seguim per la dreta una senda que baixa a la fuente el Lobo, als peus del Bellota.
Collet.
La senda baixa fent revoltes per suavitzar la pendent i les nostres cames ho agraeixen perquè el desnivell i els quilòmetres ja comencen a pesar.
Senda a la fuente (perduda) del Lobo.
Arribem finalment on era la font i on acaba una pista. Ara cal seguir pista avall passant sota els pedregals de la cara est del Bellota. Algun dia hem de vindre a provar de pujar per ahí, i per fer un tast baixe per un pedregal retallant així una revolta de la pista arribant al punt on enllaça amb la pista que ve de les Tres Creus d'Eslida.
Pedreres a la cara est del pic.
Seguim ara a la dreta fins a una gran surera on entronca amb la pista d'Azuébar a Chóvar que seguim ara a l'esquerra cap a la font de la Bellota.
Encreuament de pistes.
La pista fa una gran volta per a baixar a la font, malauradament hem anat mirant de baixar recte però està tan tapat de malea que sembla impossible passar.
Arribem a la font i trobem un parell de parelles que estan descansant. Nosaltres fem el mateix, fem un glop d'aigua i descansem un poc abans de reprendre la marxa.
A esta font als mapes del Tossal (tan ben treballats) l'anomenen fuente de la Vaquera, la de Bellota està al fons del barranc, ara totalment tapada, per tant quan es parla habitualment de la fuente Bellota es fa referència a esta.
Fuente de Bellota.
Recorrem les vessants de Bellota. Ací creix un dels boscos de sureres més purs i ben conservats de la serra.
Barranco de Bellota (de Chóvar).
Arribem per ell a la caseta del Prado, davant d'uns bancals d'ametlers. Hi ha un bon porxe que ens pot servir de recer en cas de pluja o per fer nit si anem de travessa. Puc donar fe.
Caseto del Prado.
Seguim pista avant per una raconada coberta per un bosc de sureres on els arbres mostren encara els efectes d'un incendi que els va cremar als anys 90. Per sort no els havien tret el suro que els va protegir de manera que no van morir i quasi estan com abans del foc, llevat del suro mascarat.
Sureres mascarades pel foc.
Després d'un bon tros per la pista que va planejant arribem a un morret on trobem el PR-63.4 que havíem deixat abans del Pinar del Retor. Ací segueix el vell camí d'Eslida a Chóvar i és el mateix que seguirem nosaltres per tornar al poble que ja està molt prop.
Pista a la carretera d'Eslida.
Deixem una pista a la dreta que baixa al Tollo la Rocha i fem uns metres més per pista abans de trencar a la dreta per a baixar seguint un rellomet ja directament al poble.
Chóvar.
La senda es troba en prou mal estat pel pas de les btt que han retallat les voltes i han erosionat molt el sòl de manera que ara hi ha molts trams amb forta pendent i pedregosos, mentre que les voltes del camí vell estan tapades de malea i impossibles de seguir. Això no és culpa només de les bicicletes sinó també de molts senderistes que pensen que el camí més curt és la línia recta quan en muntanya (i sobretot fent tirades llargues) no sol ser així, i les cames agraeixen les revoltes dels camins tan de pujada com de baixada (sobretot si volem continuar caminant durant molts anys).
Collado de las Salegas des del camino de Eslida (i Ain).
Arribem finalment a una pista que baixa del Tollo la Rocha només a cent metres del pont sobre el barranco del Carbón que havíem travessat al començar la ruta.
Ja només ens queda fer un bon glop i rentar-nos un poc a la fuente de San Antonio per presentar-nos més presentables al bar del poble.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Més informació:
  • Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Martí Coronado, Jose () Un paseo por Chóvar. Senderismo y cicloturismo en la sierra de Espadán.
  • Ajuntament de Chóvar
  • Arnau Juan, Oscar (2010) Mapa
  • Cronista Jose Martí Coronado pàgina personal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada