divendres, 16 de desembre del 2016

BARRANCS D'AIN


Després de les pluges tardorenques sempre és un goig passejar per la vora dels barrancs d'Espadà. Enguany les pluges han tardat molt en aparèixer així que la ruta pels barrancs que solem fer quasi cada any per la Tardor enguany toca fer-la ja a l'hivern.
Els barrancs més bonics per a fer després de ploure són els de la Rodana, Aguas Negras, Malo, Almanzor, Castro, ... però enguany hem canviat de ruta i hem decidit anar a recòrrer els barrancs del terme d'Aín, no tots, però sí tots aquells que es poden fer en un matí de ruta.

Així que hem començat a caminar des de la plaça d'Aín seguint el GR camí de Chóvar. Eixim del poble pel calvari i de seguida tenim a l'esquerra de la Caritat què és el primer barranc que remuntarem.
Passem l'assut on l'aigua forma un bonic salt i a l'altura del molí de Baix (i les piscines). Ací el camí de Chóvar (i d'Almedíjar) travessa el barranc i continua barranc amunt per l'altra banda.
El camí està formigonat i hi ha unes pedres posades a manera de passera per a no banyar-se els peus però el nivell de l'aigua és molt més alt que de costum i cal fer equilibris per a travessar-lo.
Seguim caminant vora el barranc acompanyats per la remor de l'aigua que corre al nostre costat i de seguida arribem al molí de l'Arc. Ací l'aigua que sobreïx pel restallador de la sèquia també forma un salt d'aigua configurant una pintoresca estampa.
Molí de l'Arc.
Passem per la vora del Molí, on també hi ha ficades unes pedres per salvar l'aigua que baixa pel barranc i continuem amunt.
Un poc més avant el camí d'Almedíjar que remunta el barranquet de la Rossa buscant el coll de la Ivola mentre nosaltres continuem amunt seguint el vell camí de Chóvar.
Eixim a la pista que ha substituït el vell camí i passem per la vora del molí de Guinsa. Ací l'aigua també salta per dalt de la bassa del molí i és que amb les plogudes recents la font de la Caritat ix ben carregada d'aigua que s'afegeix a la que també baixa pel barranc.
Font de la Caritat.
Continuem pista avant i al passar pel Benialinet baixa de la muntanya un altre riuet d'aigua que brolla de la font del Benialinet, normalment més pobra d'aigua i és que totes les fonts i barrancs baixen ben plens d'aigua que fa goig vore.
Font del Benialinet.
Un poc més avant deixem el camí de Chóvar i trenquem a la dreta cap a l'Horteta i enfilem amunt el camí que travessa els bancalets d'horta que es regaven amb la sèquia que pren l'aigua que s'escola pel barranquet.
Hui la sèquia continua sense dur aigua, enrunada com està pel pas del temps, però pel barranc baixa un bon toll d'aigua que es filtra de les vessants ombrívoles.
Camí de l'Horteta.
Remuntem el barranc pel camí de l'Horteta que puja per l'ombria coberta de molses i líquens, prenen altura i travessant un parell de vegades el barranc fins que ens situem a sota de l'Ereta i del Cerro Gordo, ací el camí es parteix en dos i nosaltres continuem pel que puja a l'Ereta que ja està a tocar.
Pont d'aigua al barranc de l'Horteta.


Barranc de l'Horteta.

Arribem a l'Ereta on també arriba una moto d'un xic que va a buscar bolets. Nosaltres continuem buscant barrancs i tirem avall per a trobar el barranc del Joncaret, el tercer barranc del dia.
L'Ereta.
Baixem pel camí de Mosquera i si ja de per si és bonic després de les pluges el paisatge és espectacular. La senda s'endinsa al bosc de sureres i davalla fortament fent revoltes fins assolir el llit del barranc prop de la font del Juncaret sota unes grans sureres. A partir d'ací segueix el barranc per on també corre l'aigua amb alegria.
El barranc del Juncaret i el Batalla.

Barranc del Juncaret.
Arribem al final on es junta amb el barranc Roig i continuem un tros per enllaçar amb el camí de Chóvar, no molt lluny d'on ens havíem desviat per fer els dos barrancs.
Seguim ara camí amunt, per la pista formigonada que remunta la part alta del barranc de la Caritat que ací normalment sol estar sec però on ara també corre l'aigua.
Camí de Chóvar.

Barranc dels Noguerals

Pujant pels terrers de Múria al coll de Barres.
Abandonem el barranc quan ho fa també el camí de Chóvar camí del coll de Barres que a Aín, comprensiblement, s'anomena també coll de Chóvar.
Deixem així els barrancs i enfilem la llarga pujada al pic de la Batalla o del Benialí.
Coll de Barres.
Arribem al coll i abandonem els vells camins i el GR per enfilar amunt seguint la senda que puja al cim salvant els dos-cents metres de desnivell que ens separen.
Des de dalt del Batalla les vistes són impresionants i ens entretenim a mirar-les mentre recuperem l'alé i les forces després de la llarga pujada.
Pujada al Batalla.
Però no podem estar-nos molta estona que ja toca baixar i ho fem per l'ombria de Batalla per a buscar els dos darrers barrancs del dia.
Cim del Batalla.
Baixem per una senda de rossegar pins que baixa directament des del cim a buscar el camí d'Eslida a Aín. La senda està molt neta doncs per ací passa ara la marató dels Dements. Fa anys, quan la senda estava perduda, Carles Janés va anar embolicant altres companys del Centre Excursionista de Vila-real per ajudar-lo a recuperar-la i poder pujar així per un altre camí al Batalla, gràcies a gent com ell ara podem fer esta circular sense problemes.
Baixant per l'ombria de Batalla.
Travessem la pista que acaba a l'ombria de Batalla, a la capçalera del barranc de Manyes, i seguim per un crestall cobert de sureres que ens porta a enllaçar amb el camí d'Aín a Eslida per l'Artiga (el camí vell seguia un traçat més baix, prop de la moderna carretera).
Des d'ací baixem a buscar el barranc de Manyes per un bosc de sureres dels més màgics d'Espadà, i més amb la humitat que regalima per totes bandes.

Arribem al barranc i el travessem. L'aigua se sent més que se veu, saltant entre les pedres i el marfull que entapissa el fons del barranc.
Barranc de Manyes.
Seguim ara barranc avall fins que enllacem amb el SL-28 que baixa al barranc i que seguirem de retorn a Aín barranc avall.
El camí per l'ombria ens porta a trobar el darrer barranc del dia que més que barranc ja és riu. Arribem així al riuet d'Eslida que sol portar aigua (poca això sí) en este tram.
Riu d'Eslida.
Davant nostre queda el túnel de la carretera i per l'esquerra, seguint les marques blanques i verdes continua el vell camí d'Eslida a Aín, l'únic que hi havia fins que no es va obrir el túnel.
El camí fuig de l'ombria i busca la solana passant per dalt una volta del riu. En este tram és ample i ben empedrat.
Quan torna a baixar al riu continuava per dins i les riuades s'han endut l'empedrat i no només això sinó que ara el camí corre per la vora del riu que ve tan ple d'aigua que impedeix el pas al caminant (que no vulga banyar-se els peus).
Riu d'Eslida.
Així que ens toca pujar recte amunt a la carretera que està dalt nostre i seguir per ella un tros.
Carretera d'Eslida.
Abans que la carretera travesse el barranc de la Basseta baixem pel camí que també segueix el SL-29.
Barranc de la Basseta.
El camí travessa el barranc que també baixa fartet d'aigua, i continua travessant les hortes del poble.
Salt d'aigua a les Hortes d'Aín.
Però encara ens queda travessar novament el riu d'Eslida que forma una gran bassa al camí formigonat que puja de les hortes al poble.
Ací hi ha l'opció de continuar saltant pels bancals de la vora, o simplement descalçar-se i travessar la bassa.
Ja estem a tocar del poble però fem la volta per la vora del barranc de la Caritat, acostant-nos a la font de Sant Ambrós per tal de seguir disfrutant de la remor de l'aigua fins al final de la ruta.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
Al Bellota per la pedrera des d'Aín
El Picaio, Espadà i Batallla des d'Aín seguint la marató dels Dements
Aín, Eslida i Artana
Ain a Mosquera amb tornada per les Penyes Blanques
D'Ain al Batalla i retorn pel Bovalar
D'Ain al castell i la font de Sant Ambrós
D'Ain a la Penya del Pastor
Cims d'Eslida: Puntal de l'Aljub i la Batalla 


Més informació:
  • Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999
  • Ajuntament d'Aín
  •  Senders d'Aín, fullet realitzat per la SASE i editat per l'Ajuntament d'Aín. accessible a la web.
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • Cartoweb
  •  Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
  • (1909) Minuta del MTN de Ain  Ed IGN
  • Arnau Juan, Oscar (2010) Mapa del termino municipal de Chovar Ed. eltossalcartografies
  • Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada