dimecres, 15 de març del 2017

EL BARRANC DE LES LLOMES DES DE LA MONTALBANA

Un dimecres més eixim aprofitem la vesprada lliure per a estirar les cames pel monte. I un dimecres més ve amb nosaltres Juanramon, per tant quedem a meitat camí per fer ruta.
Hui comencem a la Montalbana d'Ares i la idea és pujar a fer la faixa del barranc de les Llomes.


Arribem a la Montalbana i trobem ja Juanramón que ens espera. Ens amanim ràpidament i comencem a caminar perquè encara que el dia ja allarga tampoc és qüestió de tornar massa tard a casa.
La primera dificultat que tenim és trobar el camí d'eixida. El track no està massa clar i pel camí lògic hi ha un cartell de propietat privada. Finalment veiem que és eixe el punt on comença la pista que hem de seguir, pujant cap a les pintures rupestres de la Remisia.
El camí formigonat puja fent una gran volta però només passar una portera una fletxa pintada ens marca la drecera del camí vell que munta la costera sota el carrascar que ocupa tota la solana de la Remisia.
Retrobem el camí dels cotxes a l'arribar al mas de Gassulla, encara en bone estat tot i què no s'hi veu vida. Des d'ací tenim ja unes bones vistes de la rambla Carbonera i de l'ampla vall que obre entre les muntanyes.

La Montalbana.

Pista del mas de Gassulla.

Drecera al mas.

Mas de Gassulla.
El camí es fa més estret i travessa alguns bancals erms, voltats de carrasques abans de passar pel costat del mas de la Remigia, del que prenen nom les pintures rupestres.
Deixem el mas (o maset doncs és molt menut) de la Remigia a l'esquerra, al carasol i dominant la vall. La casa encara està bé però la pallissa s'ha enfonsat.
Passat el mas la senda puja de seguida a buscar l'abric on són les pintures. Fa anys que una paret de pedra les protegeix però de fa poc s'ha afegit una nova tanca per fer més difícil l'accés i així assegurar la seua conservació.

Camí del mas de la Remigia.

Maset de la Remigia.

Cova Remigia
Continuem per un senderol que recorre les pintures per baix, travessant un carrascalet als seus peus i mirant de trobar un lloc per pujar el cingle. Finalment trobem un pujador que ens permet accedir a la lloma de les Pallisses. I és que el paisatge d'esta part del terme d'Ares presenta un contrast molt gran entre les altes i planes llomes, deforestades per a pastures en la seua major part, i els barrancs que s'encaixen entre elles, voltats de cingles i costeres on s'arreceren els carrascars i roureres.

Pujador a les llomes.

Caseta de pedra a les llomes.

Caletxa.

Ares des de les llomes.
Travessem per dalt l'extrem de ponent de la lloma que s'estén entre el mas de Ferrando i el maset de la Rulla. Davant nostre queda, amagat, el barranc del Pinello que aboca a la Vall i, de l'altra banda destaquen les moles d'Ares i el poble als voltants de la moleta del Castell.
Travessem les llomes cap al cingle que les tanca pel nord mirant de trobar un baixador cap al barranc. Ens cal seguir a l'esquerra un assegador que hi passa fins que trobem un baixador a la dreta que ens porta just sota els cingles.
Seguint la base dels cingles anem buscant un teix mil·lenari que hi creix. No és l'únic perquè pels voltants i arrapats a les penyes fugint de persones i animals hi ha altres teixos més menuts. Finalment el trobem i bé paga la pena fer-li una visita; no és molt alt però té un port excel·lent i un tronc més que considerable, i el roure que té de veí tampoc és un jovenet.
Sota els cingles de les llomes.

Barranc de les Llomes o del Pinello.

La Vall i la Mola d'Ares.

Teix mil·lenari del Pinello.
Deixem enrere el teix i mirem de baixar al fons del barranc i ens toca fer una gran volta entre els bancals per poder trobar un baixador per on, no sense dificultat a causa de la gran pendent, podem baixar al barranc.
Al barranc hi ha un xic refent una tanca per als animals i ens acostem per preguntar-li la millor manera de pujar cap al mas de n''Oller. Ens indica el punt per on podem travessar la tanca i el camí que hem de seguir fins a una fonteta amb una pica de pedra on s'agafa un camí que hi puja. No ens entretenim molt perquè a nosaltres encara ens queda molt de camí i a ell molta faena per fer abans es faça fosc.

Bancals al Pinello.

Baixador al barranc.

Camí vora el barranc del Pinello.

Fonteta amb pica de pedra.

Seguint les seues indicacions arribem a la fonteta on mor un entrador de cotxe. Per dalt trobem el camí de ferradura que puja per la solana del barranc cap al mas. Es tracta d'un camí ample i ben traçat, empedrat i amb grasades en alguns trams. Segurament fou un camí important perquè és el camí més curt des del mas a la font del Pinello, el principal punt d'abeurada de tota la rodalia i on fan cap molts camins i assagadors.
Seguim el camí que travessa el carrascar i és molt clar fins que arribem dalt la lloma del mas. A partir d'ací la vella traça es perd però sortosament hi ha fites i, seguint-les, arribem al mas.
Mentre caminem a l'altra banda del barranc es veuen clarament les faixes per on hem de tornar. Hi ha tres i hem de seguir (segons les indicacions de Ramiro) la del mig.
Grasades al camí al mas de n'Ollé.

Fites prop del mas de n'Ollé.

Faixes del barranc de les Llomes.
No ens acostem al mas sinó que per davant d'ell busquem entre els tancats el camí que va del mas de n'Oller al mas de les Llomes. El començament és un poc difícil de trobar però acostant-nos al barranc trobem el començament.
Des d'ací es veu clarament el mas de les Llomes, molt propet però amb el barranc entremig. Antigament els masovers de les Llomes i de n'Oller s'arrimaven a banda i banda del barranc per a passar-se informació o simplement per a parlar sense haver de fer tot el camí de baixada i pujada.
Nosaltres sí que farem el camí de baixada pel camínal estret que ens baixa entre el carrascar.

Mas de n'Ollé.

Mas de les Llomes.

Camí del mas de les Llomes.

Arribem al fons del barranc i el travessem pujant per l'altra banda, però no seguim el camí al mas sinó que, des d'ací, continuem recte buscant les faixes. Amb l'ajuda del track que porta Ramiro i la descripció intentem trobar la faixa bona (al final crec que no ho fem) entre les tres que hi ha. Després de pujar i baixar ens quedem al mig o almenys això pensem, i seguim avançant entre l'ampla faixa.
La faixa que hem triat (o trobat) es passa bé, només en algun lloc s'estreta i fins i tot a meitat trobem una portera el que vol dir que fins i tot les vaques poden arribar ací. Eixa és la part més aèria i també la més bonica però no és massa llarga (o anem molt ràpid) de manera que en un tres i no res arribem al punt on l'aigua de la font del Pinello cau en forma de cascada.

Roure gros al començament de les faixes.

Faixes del barranc del Pinello.



Aigua de la font del Pinello.

Per l'esquerra queda la font però decidim seguir recte pensant que és el camí a seguir; greu error per la vora del rierol haguerem pujat a la font i ara ens toca fer una volta per sota els cingles fins que miren als bancals per on hem baixat al barranc. Fent la volta pugem amunt i trobem un senderol que passa per una fonteta on també ix aigua de les nevades da fa un mes. L'aigua ací és abundosa i ix per tots els costats.
Des de la font trobem un senderol que puja cap a les llomes que queden davant el maset de la Rulla, dalt d'un cingle que salvem per un ample pujador.

Fonteta

Moleta al Pinello.

Maset de la Rulla

Arribem així a un assegador que seguim uns metres a la dreta. Ací hi ha un encreuament d'assegadors que van entre parets. Com se'ns fa tard en conte de seguir pels assagadors botem una paret i continuem per l'altra banda, baixant per una clapissa de mal peany a buscar el barranc del Cireral (l'assegador també va però fent més volta).
Conforme baixem el sol va amagant-se i fa més fred així que apretem el pas saltant de pedra en pedra.
Arribem així al barranc del Cireral i el seguim avall sense senda definida.
Barranquet cap al Cireral.

Barranc del Cireral.

Pel barranc del Cireral també baixa un fil d'aigua que va engrossant amb l'aigua que suma sota les penyes i cingles de manera que a la part baixa ja en porta un bon toll.
Baixant trobem un senderol que sequim per l'esquerra i que ens duu a la font de la Castella. Ix tanta aigua que sobreïx i s'escampa per davant la font de manera que no ens podem ni acostar.
Per la dreta de la font baixa el barranc i fent un salt d'aigua. Nosaltres no podem fer el salt així que busquem i trobem una senda que baixa per l'esquerra molt xafada per les vaques.
La senda baixa primer seguint l'assagador recte al barranc d'en Selma però un poc més avall gira a la dreta i travessa el barranc del Cireral sota el salt d'aigua, i fent la volta seguint la cota arriba al punt on la pista de la Gassulla fa una revolta.
Font de la Castella.

Pista del mas de Gassulla.

Ja només ens toca seguir pista avall i mentre el sol s'amaga per darrere de les Veroles nosaltres arribem a la Montalbana després d'una ruta preciosa que ens ha servit per fer menys monòtona la setmana.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Entre Ares i Benassal: per masos i barrancs
montalbaneta - mas de la vall - tossal de la marina

Més informació:
  • Ajuntament d'Ares del Maestrat
  • Barreda, Pere-Enric (2006) Crònica documentada d'Ares. I- Fonts escrites (1157-1550) (2 volums) Ed. Ajuntament d'Ares
  • Elcamí
  • Llop Goterris, Josep Xavier (2013) Els camins tradicionals d'Ares del Maestrat UOC  accessible a la web

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada